Qui té en marxa un blog com aquest continua creient que el pensament i la reflexió escapa a la immediatesa. Potser un lector ve a llegir-hi només l'últim escrit que s'hi hagi posat i, endut pels vents de l'ultima actualitat que s'emporta tots els escrits anteriors i els fa prematurament obsolets, ho llegirà de correguda i anirà a una altra cosa. Tot sembla portar-nos a aquest comportament: els whatsapps, les piulades, els mateixos missatges electrònics, tot s'escola riu avall veloçment i només veiem passar coses que no solem esbrinar què són ni què volen dir perquè no hi ha temps per fer-ho; és que en porta tantes de coses el corrent d'aquest riu que ja fem molt si les veiem passar i ens en quedem només i com a màxim una imatge fugissera.
El blog va guardant totes les entrades i les manté a disposició de possibles lectors que en vulguin fer material dels seus pensaments; i a través de les paraules clau crea algunes relacions i una certa xarxa entre elles. Ens hem proposat que el blog sigui un instrument de pensament i d'estudi, però això significa que som capaços de posar-nos al marge del corrent observant amb més profunditat aquest munt de coses que han quedats detingudes al costat i que el corrent no s'ha pogut emportar.
És amb aquest criteri que continuem i continuarem fent comentaris a entrades antigues de mesos o anys enrere. I seria molt grat que altres us animéssiu a participar-hi creant nous fils a la teranyina.
Comentaris
o d'altra mena o immers en problemes que ens toquen d'a prop. El silenci interior és una conquesta personal i és fonamental per viure la llibertat.
Tot ajuda i cada dia més al viure superficial i externalitzat i els mòbils en són un element fonamental. La llibertat com aquí l'entenem ens la donem nosaltres mateixos.
https://navigator-bs.gmx.e/mail?sid=768f817fb844c4d3af87649b7efaa840bbceddaf604ad57c33feb2feee7faf800e7b311be20d9142bfb289a2df2b338f
Us convido a llegir-lo.