Avui, 27 de juny de 2022 el diari Vilaweb publica una interessant entrevista amb Carles Guerra que titula "La revolució oblidada de Tosquelles i la possibilitat de rehumanitzar-nos" i també podeu llegir-la completa o, si més no, el paràgraf que n'hem seleccionat:
—Tosquelles ha estat fins aquests darrers anys un personatge
desconegut a Catalunya, malgrat la seva importància i transcendència en
el camp de la psiquiatria.
—El trajecte de Tosquelles és un trajecte desconegut, que no
forma part del cànon ni dels homenots ni dels homenets. És una figura
que dins la cultura catalana trenca aquest moment de victimització de
l’exili, que és molt legítim, però en el seu cas és un exili gloriós.
Perquè pot traduir a França tots els grans avenços de la Mancomunitat i
de la Generalitat, pel que fa a la descentralització dels hospitals
psiquiàtrics, l’experiència en el cooperativisme, la revolució de la
salut mental. Els grans avenços en la psiquiatria en l’època de la
República troben una certa continuïtat a l’exili en el cas de
Tosquelles. A França és recordat com un refugiat republicà i comunista,
tot i que de fet era anarquista i militant del POUM. I allò que hem
defensat sempre Joana Masó i jo en aquest projecte és que no ens
interessa la psiquiatria per la psiquiatria: ens interessa el cas de
Tosquelles, que fusiona l’avantguarda psiquiàtrica amb l’avantguarda
política, a Catalunya i a la França ocupada, com també l’avantguarda
cultural, que és la del surrealisme, perquè quan Tosquelles arriba a
Sent Alban aquest lloc es converteix en un refugi polític per a artistes
com el poeta Paul Éluard, que fuig perseguit pels nazis; o el metge i
filòsof Georges Canguilhem que ha estat vinculat amb la resistència… Jo
sempre faig la broma de dir que l’hospital de Sent Alban és com una
Bauhaus del sud d’Europa, que reuneix cultura, una manera de viure i un
model polític.”
Comentaris
El poques paraules: els problemes de les persones, a nivell psíquic i mental i també a nivell físic en tots els aspectes, són produïts fonamentalment a nivell de medi social, una societat malalta com la nostra fa difícil que hi hagi persones sanes en el cos i en l'esperit. Mentre no lliguem aquestes qüestions, la medicina en tots els seus camps realment està condemnada al fracàs més espectacular que continuarem dissimulant en forma de fàrmacs cada vegada més invasius i sofisticats.