Francesc Tosquelles, metge psiquiatre, va néixer a Reus l'any 1912 i va morir a Granges d'Òlt el 1994.
En temps crítics del segle XX revolucionà i polititzà la psiquiatria, treballà amb la precarietat i amb l'inesperat i obert a l'experimentació, a la insistència de l'inconscient i a la mirada sobre el cos que reivindicaren les avantguardes; lluny dels esquemes de les teràpies clàssiques, va revolucionar el guariment i el tracte social i cultural dels malalts mentals, capgirant per sempre la nostra relació amb la bogeria.
Partint de la recerca de Joana Masó, "Tosquelles. Curar les institucions" publicada per Arcadia l'any 2021, la directora cinematogràfica Mireia Sallarès ha estrenat recentment la seva pel·lícula "Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por". A mig camí del documental, la ficció especulativa i el cinema experimental, la pel·lícula parteix del fet que hi ha un passat que no ha fet història, i per això narra unes experiències no pas a partir de tot allò que n'ha quedat documentat sinó del que ens manca d'elles.
Un nen veu un metge pitant faltes en un partit de futbol d'un manicomi i entén que els metges tenen por de la bogeria.
Una colla en un bar llegeix una carta a Stalin per dir-li que no es pot fer cap revolució desvinculant-nos de nosaltres mateixos.
Prostitutes, artistes, filles, mares, llunes plenes i ortigues fan memòria indisciplinada i reparació.
Un film mut des d'un racó de França parla de la capacitat de transformació de la vida, i un epíleg ens recorda quan Catalunya ho va fer.
Un entretítol diu que sense el reconeixement del valor humà de la bogeria és l'home mateix qui desapareix.
Dues dones expliquen la feliç entrada dels bojos a casa seva i la pèrdua de la por a l'autoritat.
Un psicoanalista i un psiquiatre parlen de la fi de la circulació de la paraula i del tabú del treball en democràcia.
El protagonista apareix al final i diu que prefereix les males pel·lícules a les bones perquè ens permeten accedir a nosaltres.
Comentaris
"Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat"
L’exposició proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural. Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.
«La bogeria és inherent a la condició humana» Francesc Tosquelles
«Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» posa en valor la figura, l’obra i l’entorn polític i artístic d’un psiquiatre que va revolucionar les pràctiques mèdiques del seu temps i que va transmetre un llegat cultural innovador i sorprenent, desconegut per la majoria. Francesc Tosquelles es va proposar abordar l’arrel social de la malaltia mental i transformar la institució psiquiàtrica.
Francesc Tosquelles (Reus, 1912 – Granges d’Òlt, 1994) es va formar en l’experiència política i cultural de la Mancomunitat de Catalunya i la República. Després de lluitar al Front d’Aragó i a Extremadura durant la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França l’any 1939. Des del camp de concentració de Sètfonts i, sobretot, a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban (França), Tosquelles va revolucionar el funcionament del centre psiquiàtric amb una pràctica que vinculava la política, l’experimentació clínica i la cultura.
El sanatori de Saint-Alban es va convertir en un refugi per a artistes d’avantguarda que convivien amb interns, pagesos, monges, metges i infermeres. Tosquelles va obrir l’hospital psiquiàtric a multitud de pràctiques artístiques, fomentant així el vincle social dels malalts i humanitzant la vida de milers de pacients. Va ser pioner en introduir tasques d’autogestió, comissions i clubs de malalts; formació per als cuidadors; experiments amb el teatre, el cinema i l’escriptura; creació de periòdics murals i diaris interns; introducció d’impremtes o tallers d’ergoteràpia.
L’exposició convida a fer un itinerari cronològic per la vida i l’obra de Tosquelles. El testimoni oral del metge reusenc acompanya el visitant mentre parla dels temes que el van interessar: la pagesia, Stalin, la por que els bojos susciten en els psiquiatres i tants d’altres. La mostra presenta una extensa selecció de pel·lícules, materials històrics i documentals inèdits, obres d’avantguarda surrealista i objectes produïts pels malalts de l’hospital de Saint-Alban, provinents de la Col·lecció d’Art Brut de Lausana i d’altres col·leccions particulars.
L'exposició s'ha obert el dia 8 d'abril i es tancarà el 28 d'agost. Es poden consultar horaris a la web del CCCB.