No tiene otro título ni rótulo a la puerta.
No es doctor,
ni reverendo
ni maese...
No es un misionero tampoco.
No viene a repartir catecismos ni reglamentos,
ni a colgar a nadie una cruz en la solapa.
Ni a juzgar:
ni a premiar
ni a castigar.
Viene sencillamente a cantar una canción.
Whitman és un poeta còsmic i paradoxalment la seva novetat consisteix en la recuperació de les essències més genuïnes del pensament primitiu, un pensament que ha quedat soterrat per tants de segles de cultura abstracta, acadèmica, sistemàtica, allunyada de la vida. Els moments més vius de la seva poesia, els més sincerament viscuts, són els dedicats a cantar la companyonia universal.
Whitman va voler escriure un gran llibre, un únic llibre de poemes que contingués l'essència del seu missatge i aquest llibre porta el títol de Fulles d'herba, publicat inicialment l'any 1855 amb només dotze poemes, que es va anar ampliant i que es va completar poc abans de la seva mort contenint-ne tres-cents noranta.
"Tot, absolutament tot, pot esdevenir matèria poètica, des de l'escuma del mar fins a les brides d'un cavall que avança tempestuós per qualsevol carrer sense asfaltar de la seva terra natal, des de la impulsivitat de la joventut fins a la clarividència de la reflexió en la vellesa, des de la premissa que tots som iguals, sigui quin sigui el color de la nostra pell, fins al clam de guerra més exaltat", ens diu Jaume C. Pons Alorda a la introducció de la seva traducció al català.
Cap a l'inici del llibre i ja des de la primera edició hi podem trobar el poema "Cant de mi mateix", el més conegut i el més extens amb 52 fragments, un esplèndid retaule amb els grans temes del llibre: Déu, la natura, el cos, la vida, la mort, la companyonia... Qui vulgui pot trobar el primer fragment clicant AQUÍ.
Comentaris