L'Odissea, traduïda per Joan F. Mira

 

 

Aquesta traducció encara recent de la Odissea és en ella mateixa una invitació a tornar a una lectura reposada d'aquesta obra fonamental de la literatura universal. Una gran oportunitat de "llegir Homer com un text pròxim, sense entrebancs, diàfan i tan directe, comprensible i ple d'emocions com el sentien els oients del rapsode del temps de Sòcrates", com proposa el mateix traductor a la presentació de l'obra.

Ens trobem davant d'una traducció en vers que vol reproduir els hexàmetres de l'original amb una construcció semblant en català,  amb la perspectiva de que "En català l'hexàmetre clàssic no és de cap manera estrany als ritmes de la llengua, i no cal forçar la sintaxi ni el lèxic per encabir els versos homèrics en els motles moderns". I ens exposa breument també els seus criteris generals de traducció dient: "Els meus principis a l'hora de traduir són pocs i breus. No llevar res ni afegir res, no alterar, no inventar. No 'embellir' el text, ni intentar 'millorar-lo', ni pretendre fer-lo més 'poètic' i més 'elevat'. Mantindre el to i el flux narratiu del poema. Respecta detalls que al lector modern li poden semblar defectes, com ara les paraules repetides, sobretot al final del vers. I intentar reproduir l'anomenat llenguatge formulari : una part molt important del text està formada per fórmules que es repeteixen una vegada i una altra (...)

 Jordi Cornudella a la introducció parla així de l'argument de l'obra: "L'Odissea és la història del retorn d'Ulisses a Ítaca, després de la guerra de Troia. Per explicar aquesta història, el poema en combina tres de diferents. D'una banda, hi ha la història de Telèmac, el fill que deixa Ítaca a la recerca de notícies de son pare; aquesta història ens informa, de passada, de la situació al palau d'Ulisses i del retorn d'alguns altres herois de Troia, com Nèstor i Menelau. En segon lloc, hi ha la història entreteixida d'aventures marineres i de relats fantàstics. I finalment hi ha la història de Penèlope, l'esposa fidel, i els pretendents que té instal·lats a dispesa al casal del seu marit absent. La manera com aquestes tres històries s'integren --fins a confluir-- en una construcció poètica vastíssima però coherent i travada, i plena de bellesa i amena en extrem, deixa poc marge de dubte: qualsevol lector innocent veurà la mà d'un poeta magistral al darrera de la construcció superba".  I més avall afegeix Cornudella: "Veure directament l'acció de l'Odissea, viure-la des de dins, deixar-s'hi endur, és la cosa més senzilla i més plaent del món: n'hi ha prou d'obrir el volum i començar pel primer vers; la força del poema fa la resta. No és en va que es tracti de l'epopeia que al llarg dels segles ha tingut més repercussió sobre la literatura universal . I encara la té. La recerca, el viatge, la fantasia; l'astúcia, el coratge, la lucidesa; la nostàlgia, el retorn, la venjança: l'Odissea és un compendi de tot això, i és també molt més que tot això".


Comentaris