Diu Novalis:
Sobre la música com a llenguatge n universal. S'incita l'esperit de manera lliure i indeterminada --això li fa tant de bé-- això li sembla tan conegut, tan familiar-- en aquests moments es troba a la seva íntima pàtria. Tot l'amor i la bondat, el futur i el passat es desvetllen en ell-- esperança i enyorança. Intent de parlar de manera determinada mitjançant la música. El nostre llenguatge era al principi molt més musical i no ha fet res més que anar-se prosaïtzant -- perdent musicalitat. S'ha tornat més soroll -- so, si es permet rebaixar aquesta bonica paraula. El llenguatge ha de tornar a ser cant. Les consonants converteixen el so en soroll.
I poc més avall en un breu paràgraf titulat "Teoría de la vida quotidiana", diu:
Pronunciació i declamació de la vida quotidiana i ordinària com a prosa -- Ens hem de conformar a parlar quan no sabem cantar. Instruments musicals -- instruments poètics. [...]
Comentaris