(Publicat a La Rella. La revista quinzenal del Lluçanès, 562, 14 desembre 2023)
Ens va deixar molt bon regust, pel Nadal de l’any passat, el retorn a l’escena d’aquells Pastorets que
s’havien fet al poble als anys quaranta; per primera vegada després de tants anys i en unes
circumstàncies tan diferents, van donar un nou toc comunitari a les festes i ens van fer passar bones
estones de distracció en companyia. I és que els Pastorets com a tals poden semblar només un retorn
nostàlgic a un passat ja obsolet i oblidat, amb unes connotacions i unes mentalitats d’èpoques ben
diferents a la nostra i ja superades, però els fets ens han mostrat sobradament que, sota aquesta
petita capa de rovell que ha produït el pas dels anys, tornen a brillar uns valors que amb ells es
recuperen per a la vida del poble i de la comarca.
Arribar a fer els Pastorets al poble només pot ser fruit d’un treball conjunt continuat durant
mesos de col·laboració de gent de les més variades edats i condicions, perquè als Pastorets tothom
hi té cabuda i són molts els qui s’hi engresquen i s’hi troben bé. Quan hem pogut veure nenes i nens
des de sis o set anys amb els seus vestits i capes vermelles de dimoni, jugant i amenaçant amb les
seves forques infernals, o els angelets amb els seus vestidets blancs cantant o recitant els seus
missatges, a tots ens ha caigut la baba; el cant i la música instrumental de grans i petits interpretant
amb traça les seves partitures, els dimonis grans escridassant a tort i a dret amb les seves veus
potents i enfadades de rectors de les calderes d’en Pere Botero; aquells pastors ingenus, uns que
volen manar i uns altres que se’ls en riuen a la cara, que no saben de lletra, que s’espanten davant
d’aquelles fúries infernals que se’ls fan incomprensibles però que de mica en mica van doblegant
amb la seva sornegueria i els seus acudits estrafolaris... Àngels, dimonis i pastors però també molta
altra gent que no es veuran aparèixer obertament a l’escenari però que aporten des de l’anonimat i
des de l’ombra tota mena d’altres col·laboracions: les mares i els pares dels petits actors que vetllen
constantment per ells, les cosidores i arranjadores dels vestits, els qui preparen les megafonies i els
micros, els qui fan els cartells, els qui vendran les entrades, els que s’encarreguen del bar i de la
rifa, els apuntadors, els dels llums, els de la màquina de fer boira... Tot coordinat i esperonat per una
direcció que vetllarà constantment per fer que tot vagi endavant compassadament i que es vagi
arrodonint pas a pas tota aquella bella harmonia. Un gran teixit d’accions i col·laboracions de molta
gent, amb molts dies i setmanes d’activitat compartida, fins a arribar a l’esclat final de la
presentació pública en escena. Per a la vida de la comunitat és sens dubte tot plegat, diguem-ho en
tons religiosos, una benedicció del Cel.
Els nostres Pastorets d’aquest any portaran el mateix títol i tindran seqüències molt
semblants als de l’any passat i també a aquells dels anys quaranta que els van precedir, però també
us podem avençar que hi trobareu novetats i modificacions ben potents que us ompliran de
satisfacció i de rialles. És que, ja ho hem dit, els Pastorets de Perafita es proposen estar sempre en
constant renovació.
A tota la gent del poble i de la comarca i també als amics de més enllà, us convidem a
participar en aquesta gran festa acudint a alguna de les dues representacions que tenim programades
pels dies 29 i 30. Segur que, com dèiem, us faran passar una bona estona i us hi divertireu, i per
altre cantó amb la vostra presència ens estareu dient sense dir-ho que valoreu positivament i us
enganxeu a aquest esclat de convivència festiva en les nostres jornades nadalenques.
Comentaris