Hem trobat informació sobre la recent publicació en català de l' Assaig sobre la supressió dels partits polítics que va escriure Simone Weil l’any 1943, al final mateix de la seva tràgica i curta vida. Ens en fem ressò aquí per donar-ne a conèixer la frase que han ressaltat els mateixos editors i que creiem molt oportuna per sempre i aquestes dies de manera encara més especial:
«Gairebé hem arribat a no pensar, en cap assumpte, si no és prenent posició “a favor” o “en contra” d’una opinió. Després busquem els arguments, segons el cas, ja siguin a favor o en contra. És exactament la transposició de l’adhesió a un partit.»
Només afegim el breu comentari que n'ha fet fa unes poques hores el David Algarra Bascón en una piulada: La fal·làcia favorita d'X és la de l'home de palla. No es debat, directament, quasi totes les divergències es converteixen en un monòleg sobre els fantasmes dels qui emeten la fal·làcia. Com deia Simone Weil, és tan còmode! Perquè no és pensar. No hi ha res més còmode que no pensar.
Comentaris