Al setembre de 2001 a la vella Atlàntida vaig escoltar a una noia basca que es diu Anari. Anari Alberdi (Azkoitia 1970). Vaig quedar impactat.
Una proposta sòbria, dura, amb un tempo lent, el just per anar vestint les cançons amb una cuirassa impenetrable que s'anava apoderant de tu d'una manera visceral. Un tren pesat que et va penetrant. Cantava en euskera. l'acompanyaven només tres músics i entre ells hi havia Dominique A (!!!) i François Breut (!!!). Una sorpresa.
Al cap de catorze anys va tornar a actuar a Vic amb un altre acompanyament de luxe: Mikel Txopeitia (Negu Gorriak) i Mariano Hurtado (El Hombre Burbuja). Aquest dia va ser fantàstic; vam estar xerrant molt i l'Anari va estar molt amable i parladora.Va oferir un concert en la mateixa tònica però més madurat i més dur encara.
La màquina piconadora era més pesant! Extraordinària!!!
El 2001 va presentar el seu disc "ANARI" i el 2015 va presentar el seu disc "Zure Aurrekari Penalak". Amb ella han col.laborat ja sigui fent cors, ja sigui escrivint textos, els seus amics Ruper Ordorika i Joseba Sarrionandia...
He buscat vídeos i el que m'ha semblat que transmet més bé la sensació que vaig tenir als concerts, és aquesta "Geuk Piztutako Suak", que apareix al disc "Habiak" del 2000.
Hi ha unes actuacions filmades a bars, llibreries, biblioteques... però no les he trobat.
Aquest caràcter intimista i introspectiu i de gran denúncia queda molt palès en les actuacions de petit format. A veure si us agrada aquesta gran cantautora.
Un descobriment.
https://www.youtube.com/watch?v=4wlUjdCzQ60 Aquesta és la del disc "Habiak"(2000) Hi ha cors masculins.
Comentaris