Continuo amenaçant!!!
Avui li toca el torn a Gianmaria Testa.
Un piamontès nascut a Cavallermaggiore el 1958 i que es va morir el 2016.
Vaig tenir la gran sort de veure'l en la presentació del magnífic disc "SOLO dal vivo" del 2008.
A Vic. Al Casino en un concert del Mercat de Música Viva.
Una actuació d'ell tot sol amb la guitarra. Intimista, poètic, delicat, eficaç, respectuós...
En Gianmaria treballava de cap d'estació ferroviaria a Cuneo i quan tenia vacances feia algun recital presentant les seves cançons, fins que el van premiar en un concurs i una productora francesa li va editar el seu primer disc al 1995: "Montgolfières". Això dels globus sempre el va atreure.
Després d'un concert a l'Olympia de París, els elogis a "Le Monde" i la complicitat del públic, va deixar la feina per dedicar-de a fer cançons i cantar-les en públic. Va fer 9 discs meravellosos. Després de la seva mort, la seva esposa i el seu cunyat, van recopilar cançons que en Testa havia gravat a casa entre 2013 i 2015 i van editar un disc formidable que va sortir el 2019. Es titula "Prezioso" i ho és molt, de preciós.
Trio una cançó que es diu "Polvere di gesso" amb l'esperança que us agradi i que us poseu a buscar-ne més. Una lletra interessant. Us la adjunto.
D'aquesta cançó n'hi ha tres o quatre versions enregistrades, amb diferents instrumentistes. Totes valen molt la pena.
A Catalunya tenim l'Hugo Mas que li va fer de teloner en alguna gira i que canta com ell. Se li ha encomanat l'estil.
En Gianmaria Testa enyorava Pasolini i Fabrizio de André.
Comentaris