De nuevo la voz de Benjamin W. con el texto de su “Tesis IX: Angelus Novus”, que se puede leer en nuestra entrada titulada “Desconexió amb el passat” (05.02.21).
Pocos textos son tan clarividentes e intempestivos como éste del filósofo W. Benjamín para mostrar cómo mirar la historia y el mundo. Frente a la mirada de la historia, hegemónica en occidente, como progreso imparable que no puede ni siquiera detenerse a mirar el coste en ruinas que conlleva, la mirada del ángel de la historia intenta, a contracorriente, detenerse y hacerse cargo de los destrozos acumulados.
Lo que para Benjamin, en aquel momento de los años treinta del s. XX en Europa, era una amenaza de barbarie irremediable, hoy sabemos que esa amenaza se cumplió, (teniendo en Auschwitz el momento culmen) y afectó a todo el orden mundial cuyas consecuencias aún padecemos hoy, pues como afirma el historiador G. Bensousan: “después de Auschwitz, es nuestro estatuto mismo de seres humanos el que está a partir de ahora en cuestión”.
Estamos, entonces, en tiempos post barbarie, aunque ésta no ha dejado de repetirse desgraciadamente bajo otras manifestaciones. Lo cual deshace la falsa inocencia e inmunidad cultural y política en que Europa se ha instalado tras la II GM y de la que somos herederos. El aviso que nos daba Benjamin con la mirada del ángel de la historia nos recuerda que, tras la barbarie ocurrida y que sigue sucediendo, ya no es posible una mirada de la historia al margen de las ruinas producidas salvo que, ahora sí, prefiramos no verlas.
La cuestión hoy es: ¿es posible aún sostener esta mirada hoy o hay que renunciar a ella?
EM
8.06.2023
.
Comentaris
Jo crec que tot grup es mou des d'algun pensament o idea que li dóna entitat i sentit, però la cosa que jo vull posar en qüestió aquí és qui ha pensat aquella idea, proposta o programa, i d'entrada responc que l'origen d'una idea o el pensament no poden ser tots els participants sinó que només pot ser individual, d'una persona amb nom i cognoms. Una família com a tal, un partit o un grup qualsevol, de fet no pensa ni pot pensar mai res.
Així ens topem amb la qüestió fonamental que aquí ens ocupa: els qui s'adhereixen a una proposta ho fan perquè realment l'han fet seva després de pensar-la i entendre-la a fons o ho fan delegant la pròpia capacitat de pensar i posant-se a seguir consignes per altres motius, interessos o afectes? Quan això passa ja podem començar a parlar de que aquella organització que s'ha creat s'assembla i es por definir com a ramat d'ovelles.
I els ramats fan camí sempre i dòcilment cap on indica el pastor amb l'ajuda dels gossos.
I un ramat d'ovelles està format d'ovelles que no poden fer res més que ser o actuar com a tals, però quan el ramat és de persones podem ben dir que hem arribat a la confusió i perversió total. O tornem a mirar decididament enrere i ens posem a desfer camins o tots els passos ens portaran a la destrucció.
És la meva manera de llegir la mirada qüestionadora cap enrere de l'Angelus Novus.