Abstenció sí, abstenció no. I, què més?

 


Aquests dies es va afinant la publicitat de cara a les eleccions previstes pel mes que ve, crec que pel 23 de juliol. Vull dir en ben poques paraules quina és la meva postura:

Crec que una majoria, anant a votar o abstenint-se no deixaran de participar en la gran comèdia de  la democràcia actual. Si per cas no s'anirà a votar per fer que una colla perdin i uns altres guanyin, continuant dintre la cleda. 

Jo no aniré a votar, ni aquesta vegada ni les que puguin venir perquè rebutjo d'arrel l'actual organització política i tots els poders i contrapoders que la fan possible. Jo penso que el canvi que s'imposa ja amb veu sonora és el canvi radical, de soca-rel, que destrueixi totes les estructures d'estat, de nació i de super-estats i super-nacions i tots els poders econòmics que ho alimenten. Les persones, tothom, hem de ser protagonistes en una societat nova, mentrestant en aquestes causes d'ara jo no m'hi implicaré més.

Com es cantava no fa gaire a les esglésies, encara en llatí perquè ningú no en fes cas: "Nova sint omnia: corda, voces et opera". Traduït: Que tot sigui nou, els cors, les paraules i les obres.

I la veu de Hölderlin que ja fa temps que és ben visible a la portada d'aquest blog:

Que canviï tot a fons! Que de les arrels de la humanitat en sorgeixi el nou món! Que una nova deïtat regni sobre els homes, que un nou futur s'obri davant d'ells! Al taller, a les cases, a les assemblees, als temples, que canviï tot a tot arreu!


Comentaris

Ramon Gabarrós ha dit…
El cos no aguanta tantes estupideses, tantes mentides, tantes guerres, tantes maldats. I si m'hi entretinc i ho segueixo d'a prop necessàriament me'n contamino a un nivell o altre: ràbia, odi, malestar... I sé que en el fons i no gaire al fons, tot està programat per a què res no canviï, perquè una colla es puguin fer rics creant expectatives que ningú no té intenció de portar endavant. A mi la gent que encara vibra defensant o contradient posicions polítiques ja em comença a fer una mica de pena, ja és necessita valor o ingenuïtat per fer cas a tota aquesta gent.
Allò de "deixar que els morts enterrin els seus morts" podria ser una bona proposta: deixar-los en pau fins que se'n cansin i que s'enriqueixin i es matin entre ells si volen i a costa de tots nosaltres. El meu temps val més que el dediqui a mirar els estels, les flors, les persones del carrer, els horitzons oberts... i a viure poèticament.