En aquests moments en què torna la febre de les eleccions, els tripijocs dels partits polítics per estar al capdamunt, les confrontacions i les renyines, els dubtes sobre a qui votar o si anar o no a "exercir el dret" de fer-ho... Volem tornar a parlar de qüestions bàsiques que ja plantejàvem a l'entrada d'aquest blog que porta el títol "Canviar el món sense prendre el poder", de 26 de març de 2020 i que recomanem que torneu a llegir.
Més enllà dels tòpics vigents i operants en el nostre viure col·lectiu ens hem de plantejar com s'hauria d'organitzar la convivència democràtica i com obrir camí cap a un projecte de vida eficaç, solidari, just, igualitari i lliure; concebre una idea de vida col·lectiva que inclogui tothom, en raó només de la nostra condició humana. Molts coincideixen amb els objectius a aconseguir, però no tants estan disposats a qüestionar-se ells mateixos i el seu context sociopolític i cultural. Aquesta deu ser una de les raons de la ineficàcia de tantes i tantes iniciatives generoses i excel·lents que avui es donen arreu del planeta: xarxes solidàries, formes diverses de voluntariat, manifestacions fins i tot massives...
Fins ara ha sigut l'esquerra i alguns altres moviments socials qui han proposat alternatives al pensament únic i dogmàtic en les seves diferents modalitats d'expressió històrica i ideològica de l'estructura de poder. Sempre s'ha pretès, des de la perspectiva jeràrquica, el control de les consciències d'una majoria social i, seguint aquesta lògica, semblava que si l'esquerra aconseguia governar i gestionar la societat tot aniria radicalment millor. Però el temps ens ha posat al descobert que això històricament no ha sigut veritat i la conquesta del poder, com ens recorda la memòria històrica recent, no ha significat un canvi revolucionari, ni tan sols alternatiu. És perquè senzillament el llenguatge, la forma de veure el món i la realitat des d'una perspectiva i estructura de poder, ja fa temps que ha quedat obsoleta.
Si de veritat es vol una alternativa a les actuals condicions que provenen d'una determinada ideologia política del poder, encarnada en els diferents aparells de l'Estat modern, ens hem de proposar com a qüestió primordial i radical, l'abandonar tota estructura de dominació i inventar nous valors i referències des d'on governar i gestionar la societat actual, i això suposa tenir molt clar que la vigent estructura política organitzada estatalment és només efecte d'una determinada cultura. La seva creació més significativa és la organització jurídico-política que perverteix les relacions socials reduint-les a un simple control que es pretén justificar amb un codi de drets democràtics que ja perd validesa pel sol fet de referir-se tant sols a una consideració abstracta de la col·lectivitat que vol governar i que de fet gestiona en funció dels interessos de les classes hegemòniques. Al final, es legitima a través dels cossos de seguretat i de l'exèrcit la negació efectiva de qualsevol dret del ciutadà sempre que interessa el control de l'activitat de la gent a causa de l'actuació concreta del poder.
Cal prendre consciència de com nosaltres mateixos estem implicats afectivament en una visió estatal de la realitat i en la seva manera d'organitzar-se i de com tenim assimilats els seus valors. Tot això conforma la nostra estructura interior de pensament i de sensibilitat i al mateix temps configura la consciència del conjunt dels ciutadans.
Hem oblidat que l'exercici del poder democràtic només pot tenir legitimitat des de la sobirania popular i que, per tant, les diferents ideologies polítiques estan utilitzant la seva capacitat de control i domini sobre les voluntats de la majoria per governar i gestionar només a favor d'uns quants.
Cal desconstruir, doncs, tot allò que manté la forma actual de poder i de dominació que es sintetitza en la organització jurídico-política que anomenem Estat modern.
Comentaris