Avui m'he despertat amb una idea que finalment anomeno "fluïdesa" i que vull comentar amb els possibles lectors. Allò que diuen de que el primer pensament, el que t'ha vingut com per intuïció, sempre és el més bo... Vull dir que quan et deixes portar pel que surt del més íntim de tu mateix de manera quasi espontània tens la vivència de frescor que més tard es complica i potser s'enterboleix quan comences a donar-hi voltes amb la pretensió de perfeccionar-ho o vestir-ho millor.
Avui tinc la vivència de desfeta plena d'un món que semblava que tenia certa estabilitat i solidesa. Acostumat a creure en principi en les paraules de les persones t'adones més i més que estem voltats de gent que fan dels seus interessos egoistes principi i pensament. Gent que t'havien semblat "de principis sòlids" observes que l'endemà ja diuen o fan al revés... Vull dir que s'ha entrat en jocs d'interessos egoistes per damunt de qualsevol principi intocable, la mentida ha passat a la mateixa categoria que la veritat i moltíssims són capaços de viure habitualment a la seva òrbita i ja no els importa que algú els titlli de caragirats, falsos i mentiders... Les paraules, realment el vent se les emporta i cada dia queden més devaluades, és fa més i més difícil confiar realment en algú i aquest és el nucli de la meva alarma. En fi...
Ja us ho dic: vull mirar de convertir el blog en lloc de reflexió més immediata i espontània, esperant que alguns us animeu a dir-hi la vostra amb aquesta mateixa espontaneïtat i fluïdesa. No cal elaborar textos amb pretensions de definitius o molt elaborats, més aviat voldria dir les coses que vagin rajant a cada moment i donar molt valor a l'expressió del cor i de l'ànima i al diàleg amb els altres. Perquè sempre serem a temps d'anar-ho puntualitzant tot aquí mateix tal com ens plagui.
Comentaris