A l'editorial de VilaWeb del passat 30 de novembre que porta per títol "No oblideu mai que un home tot sol també pot canviar el país", hi he vist reproduït un text de Pierre-Joseph Proudhon que descriu amb molts detalls en què consisteix el fet de que governin les nostres vides des de l'Estat en els seus diversos nivells. Reprodueixo aquest text traduït del francès pel mateix editorialista Vicent Partal:
Diu Proudhon: “Ésser governat és estar permanentment en custòdia, inspeccionat, espiat, dirigit, reglamentat, adoctrinat, predicat, controlat, mesurat, censurat, comandat per éssers que no tenen ni la capacitat ni la virtut de fer-ho. Ésser governat és ésser, tothora, a cada transacció i a cada moviment, anotat, enregistrat, censat, tarifat, timbrat, posat al costat, contribuït, patentat, llicenciat, autoritzat, postil·lat, amonestat, empès, reformat i corregit. Ésser governat és, sota el pretext de la utilitat pública i en nom de l’interès general, ésser posat a contribuir, a exercir, a rescatar, ésser explotat, monopolitzat, colpejat, pressionat, robat, per a després, al primer gest de protesta, a la primera resistència mostrada, ésser reprimit, acusat, vilipendiat, vexat, perseguit, desarmat, empresonat, afusellat, metrallat, jutjat, condemnat, deportat, sacrificat, venut, traït, ultratjat, deshonorat…”
I continua Partal comentant aquest text amb les següents paraules:
Aquest dibuix del món, llegit en abstracte, convidaria al desencant i a la rendició, a la desesperança davant el poder. Però Proudhon mateix ens recorda de seguida que tot això, tot aquest esforç per mantenir-nos dòcils i dominats, té un punt feble important en la resistència dels individus, en el poder moral de les persones, en la força de la gent que sap que té la raó. Perquè tot aquest poder aclaparador al final no té mai prou força per a doblegar, per a atemorir i fer rendir cap home, cap persona que sàpiga fermament què és i què vol per a la seua gent. I que tinga prou voluntat i prou dignitat per a posar-se a caminar sense esperar a veure què fan els altres.
Comentaris