Avui he tingut ocasió de participar en la presentació a Vic d'un vídeo dedicat als ateneus i a tot el moviment ateneista que hi ha hagut a Catalunya a partir sobretot de mitjans del segle XIX i que es manté ben viu actualment. Ens l'ha mostrat la Federació d'Ateneus de Catalunya. M'agrada ressaltar-ne algunes dades que m'han interessat especialment:
El primer ateneu sembla que va arribar a Mataró cap a l'any 1850; els antecedents més pròxims semblen ser les agrupacions d'ajuda mútua que provenien de la Revolució Francesa. Se'n van anar creant arreu i n'hi havia a la majoria de poblacions. Són populars i assemblearis i els creen i mantenen vius la mateixa gent que en forma part; les seves activitats són molt variades i com és lògic depenen de la voluntat dels seus socis: han sigut durant molt temps llocs d'aprenentatge i de formació cultural i d'oci; han acollit els Cors de Clavé, grups de teatre, de música, de dansa, ensenyaments de la llengua i de la cultura... i amb el propòsit clar d'afavorir la gent més desfavorida. Una frase que acompanya un logo dels ateneus resumeix molt bé el sentit general que tenen: "Llavor de llibertat".
Cap a inicis del segle XX, tot i que no totes portaven el nom d'ateneu, consta que hi havia 1.355 entitats d'aquesta mena, una associació per cada 86 habitants. No cal ni dir que això ha configurat molt la nostra manera de ser i de viure. Es fa menció de l'ateneu de Lavern, un poble del Penedès de quatre-cents habitants. Actualment, després de tots els desastres i persecucions del franquisme que des dels seus inicis va fer tot lo que va poder per fer-los desaparèixer, i de tots els grans canvis que s'han produït arreu en la nostra societat, podem constatar que actualment encara en funcionen 184.
Sembla clar que tota aquesta rica tradició cultural del nostre poble s'ha de mantenir ben viva i pensem que pot ser un gran model d'associacionisme del present i del futur, heretat de les generacions que ens han precedit.
Finalment no puc deixar de constatar que al vídeo es parla en concret d'uns quants ateneus i molt especialment hi té la paraula l'Ateneu Balcelonès; però ni una sola paraula sobre el que va ser la gran universitat popular d'aquells anys trenta i que va arribar a tenir fins a trenta cinc mil socis: l'Ateneu Enciclopèdic Popular, directament potenciat pel món llibertari. Ens agradi o no, aquest silenci sembla que sona a sectarisme i ho lamento profundament.
Comentaris