La que podia semblar una crisi greu del blog, que fins i tot podia arribar a un desenllaç definitiu, en pocs dies ha quedat reduïda a res. Sembla que pot ser una crisi de creixement i si és així no seria gens estrany que es recuperi amb nova vitalitat i nou impuls: està per veure i tot és possible. Si us poseu a l'aguait podreu comprovar què hi va passant...
No hi ha millor medicina que la companyia i l'amistat: han arribat les veus solidàries d'alguns amics que es neguen a acceptar que el blog es congeli, i aquest fet ha sigut cura de sant.
No cal dir que continuem desitjant molt que neixin noves complicitats, noves participacions, nous comentaris d'altres lectors i que pugui arribar a ser un espai participat per una bona colla de gent. Però mentrestant tenim la decisió ferma de continuar fent camí encara que sigui de forma menys compartida.
Queda vacunat el blog davant possibles crisis posteriors? Esperem que sí, podeu treure-us la mascareta.
Comentaris