Fantasia cromàtica i fuga

 


Tornem a plantejar temes musicals enllaçats amb un gran amic de la música com és Juan David García Bacca. Al seu llibre Confesiones. Autobiografía íntima y exterior, al que ja ens hem referit altres vegades en aquest mateix blog, ens parla de que tant Johann Sebastian Bach com Ludwig van Beethoven van acabar rebel·lant-se contra la professió de músics clàssics que ja per tradició els feia admetre, acceptar i imposar-se a ells mateixos tota una normativa i manera de fer establerta i intocable. Bach fa la seva "musical gana" amb la seva Fantasia cromàtica i fuga en re menor  "y aun los no peritos o técnicos en estructuras musicales admiramos la rica variedad, rica en clases de sonidos, de arpegios..., bien diversa de la restringida, casi ascética, variedad de las clásicas fugas, conciertos... Se explica sin más que Bach sintiera unas ganas irrefrenables de romper sus propias normas, que él mismo se había impuesto".

Podeu accedir directament a aquesta peça clicant sobre el seu títol que posem més amunt.

Comentaris

Ramon Gabarrós ha dit…
Del mateix J.S. Bach i dintre d'aquesta perspectiva de deixar-se portar per la seva "gana", J.D. García Bacca cita una altra obra que el va impressionar i que li venia sovint de manera espontània a la memòria: "La Chacona". Si voleu la podeu trobar a YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=ngjEVKxQCWs