La Ramoneta de Cal Xelí

 


La Ramoneta, una senzilla dona del poble de Perafita qui, amb fina cultura, va anar reunint tot un patrimoni cultural i artístic.

Avui, diumenge, 26 de juny de 2022, dintre de les activitats de la Festa Major, li hem fet al poble un acte públic de reconeixement i homenatge. La recordem com una dona discreta i humil que va recollir durant la seva vida una rica col·lecció de més de tres mil objectes ben variats entre els que podem destacar moltes joguines antigues, llibres dels anys trenta i quaranta, trones i altres objectes destinats als infants, estris per elaborar formatge, objectes utilitzats per les bugaderes, materials vinculats amb el moviment feminista, materials de la guerra civil espanyola, eines de pagès... Al morir ella el 9 de maig de 2015, sortosament tot va anar a parar a mans de la seva parenta Raquel Castellà i Perarnau, Conservadora del Museu d'Història de Catalunya, qui  ho va integrar tot al museu; ho ha anat catalogant i ho va oferint al públic a través de  petites exposicions. Totes les peces, la majoria dels segles XIX i XX, tenen un gran valor històric i artístic. Un dels conjunts que més destaca de la col·lecció són els jocs i les joguines i analitzant-la podem descobrir una mica més la discriminació sexista que aquella societat transmetia als infants a través d'aquells objectes.

Podeu trobar-ho explicat àmpliament al número 46 de la revista Caramella que s'ha presentat en aquest acte.

Comentaris

Teresa Ribera ha dit…
Podem estar contents, per la Ramoneta. Per un patrimoni rescatat i conservat, gràcies a la seva parenta. Segur que la Ramona n'estaria contenta i orgullosa.
I com perafitencs, ens toca valorar la feina que hi ha i la sort de poder gaudir d'aquest tresor amagat i desconegut per tots nosaltres fins ara.
De la Ramona i el seu món, hi ha molt per descobrir.
Ramon Gabarrós ha dit…
Podríem començar preguntant-nos intentant respondre'ns al per què dels tresors amagats al nostre costat que només uns fets extraordinaris desenterren. Per què desconeixem tant moltes coses i persones que tenim constantment al davant? No ens mirem, no ens sentim, no ens escoltem, NO ENS PARLEM. Perquè parlar-nos no vol dir constatar el temps que fa o la salut pròpia i dels altres...