Cap a l'abolició del pensament

 

 

Al capítol 21 del llibre de Jordi Pigem Pandèmia i postveritat. La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial hi hem llegit això:

Els dos objectius declarats de l'Estat orwellià són conquerir el món i extingir d'una vegada per sempre la possibilitat del pensament independent. Per aconseguir-ho, es corromp el significat dels mots, se sembra confusió deliberadament i, al capdavall, s'intenta extingir el pensament:

Tot el clima del pensament, diu Orwell, serà diferent. De fet no hi haurà pensament, tal com l'entenem ara. L'ortodòxia significa no pensar, que no calgui pensar. L'ortodòxia és inconsciència.

Els vents del pensament únic que han començat a bufar amb la covid van en direcció a aquesta ortodòxia que "significa no pensar". Si l'ésser humà deixa de ser un ésser que pensa, capaç de comprendre i de dir coses amb sentit, queda reduït a un simple engranatge del sistema tecnocapitalista, s'enfonsa en el món sense ànima, sense interioritat, sense sentiments, sense consciència, propi de les màquines. Un món en què l'únic que importa és l'eficiència. Un món en què fàcilment guanyen les màquines.