Les noves tecnologies i la idea creacionista de fons

 


Hi ha una idea que està incrustada en totes les cultures des de la més remota antiguitat i que continua vivint subtilment al nostre entorn, implicant-nos personalment i configurant silenciosament la nostra estructura afectiva i emotiva. De fet,  és la base i fonament de tota possible manipulació des dels mitjans de comunicació o des dels mateixos òrgans dels poders públics o privats. Volem dir la idea creacionista segons la qual tots els sers humans hem rebut la vida i el temps d'un ser superior.

Des d'aquesta idea creacionista tots els sers humans hauríem rebut la vida i el temps d'un ser superior que inicialment ens hauria situat en un paradís però que ens n'hauria expulsat a causa de la nostra desobediència, exposant-nos a tota mena de penalitats i a la mort. Un ser superior que per altra banda ens concedeix lliurement i gratuïta tots els dons, però establint al mateix temps amb nosaltres un vincle d'absoluta dependència.

D'aquesta idea quasi ningú no aconsegueix desprendre-se'n i el gran drama és que ha passat plenament a la vida civil. El ser superior governa la nostra societat i vigila les nostres accions per fiscalitzar si actuem o no d'acord amb la seva voluntat i projectes. Aquesta tesi ha quedat expressada de manera definitiva i en una doctrina molt elaborada en els monoteismes històrics jueu, cristià i mahometà que controlen les institucions eclesials i clericals i s'expressen a la Bíblia i l'Alcorà. Som perfectes criatures, sense possibilitats de vertadera iniciativa, responsabilitat ni llibertat. Tot ho és i tot ho representa el ser superior, nosaltres no pintem absolutament res, i aquest estat de plena dependència no és superable, toca de dret en nostre mateix ser, és definitiu.

Des d'aquesta perspectiva l'Estat modern imposa una visió única de la vida i de la història i defineix els costums i l'estil de les relacions socials i ha difós, comptant amb la col·laboració dels intel·lectuals, els científics i gran part dels comunicadors, un coneixement únic, jeràrquic i vertical, deixant al marge  la majoria de la gent i les altres tradicions de coneixement i de saber. Tota una atmosfera que imposa un únic concepte de saber, objectiu i neutral, amb la corresponent eliminació de la presència del subjecte i de la seva activitat.

Però les noves tecnologies ens han vingut a portar un missatge molt radical que potencia allò que ja s'havia intuït en el procés històric i que ha anat arribant fins a nosaltres a través d'heretges, dissidents i reformadors. Realment les noves tecnologies no admeten ni la possibilitat d'un principi d'autoritat ni de jerarquia. La cultura digital trenca directament amb la vigència de l'esquema funcional que hem descrit més amunt i ens obre a la realitat possible d'una reversibilitat de tot, a la interactivitat i a la indeterminació on la llibertat, responsabilitat i creativitat col·lectiva són factibles.

En el fons de qualsevol ser humà , en el nucli més amagat de la intimitat on s'ajunten imaginació, somni i significació, hi ha una realitat inèdita que la tradició i la història de la vida ens regalen gratuïtament i lliure com al do més singular, propi, únic i original. En el ser inèdit hi podem trobar la possibilitat i alternativa de sentit i de valor, el do i la força de la creativitat, el goig i l'alegria de viure.

El ser inèdit està sempre en estat metamòrfic i sorprenent de novetat. En ell habita tot allò que l'amor promet i obté. És des d'aquí que podem entendre que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació exigeixen de nosaltres una nova cultura per poder arribar al sentit profund de lo que implica la possibilitat de digitalitzar totes les nostres expressions, idees, imatges i experiències.

Tota la força i la potencialitat de les noves tecnologies només es poden concebre en el seu flux de novetat, si ens basem en la hipòtesi de que el subjecte és actor i constructor de la seva activitat i de la seva cultura, principi interactiu que expressa uns recursos propis i originals que creativament aporta als altres.

Comentaris

Anònim ha dit…
L'Estat és omnipresent a tots els nivells començant ja per la nostra pròpia consciència i continuant per la família i per les institucions més properes; és aquell mateix ser superior principi de tot i dominador absolut que trobem ja als mites i a les religions des de l'antiguitat més remota. Davant d'ell només hi cap la submissió total i l'obediència i no s'espera de cadascú de nosaltres res més que aquesta submissió, res més no hem vingut a fer en aquest món. La negació total i absoluta del subjecte humà: som criatures, mai creadors, perquè de creador n'hi ha un i prou. Ens controla i ens vigila a cada moment, i la bona marxa de la societat es basa ja tant sols en aquest control que es va afinant i perfeccionant cada dia més.
Hem nascut aquí dintre i ja ens hi trobem bé: són ben pocs els qui s'han atrevit a qüestionar-ho radicalment, és una creença assumida a tots els nivells. I aquesta acceptació tàcita és la que ens converteix en part integrant i activa d'aquest Estat.
El gran déu modern amb vocació de dominar-ho tot i de negar radicalment l'existència de subjectes lliures, l'única revolució real i autèntica.