Fullejant textos de la meva biblioteca m'he trobat amb un escrit fet des de Colombia en un punt de llibre que diu així:
Es ya obsoleto eso de la rebeldía y la protesta. Solo nos valen la creatividad y las propuestas alternativas, lo propositivo. Lo importante es que podamos anticipar el porvenir, a la altura de nuestro afecto por Colombia y sus gentes.
És que el rebel·lar-se i el protestar es mouen sempre el el terreny de l'acceptació o del rebuig de les imposicions que constantment ens cauen des dels poders, i de fet suposen reconèixer en aquests poders l'autoritat per pensar i actuar per nosaltres sense comptar realment amb nosaltres.
Evidentment un primer pas de confrontació amb el poder pot ser aquesta rebel·lia i protesta concreta per les grans injustícies que se'ns van imposant, però sembla clar que la constant entre la gent que vol ser contestatària és quedar-se permanentment en aquests exercicis de protesta, creient a més que és tot lo que es pot fer i que fer-ho és molt revolucionari. Mirant, per exemple, moltes piulades al Twitter veiem que la protesta és forta arreu i tot agafa un to general d'inconformisme, però pensem que tot queda aquí, sense sortir dels paràmetres establerts i controlats per les autoritats establertes. Aquestes protestes i rebel·lies formen part del sistema, no van a cap alternativa real; són queixes de que no es fan les coses prou bé però donen per acceptat que ens hem de moure necessàriament en el sistema de valors i de polítiques que ja estan funcionant; no qüestionen el fons que ja han donat per vàlid.
Des de la proposta que ens fa el text que hem citat que apel·la a propostes alternatives i de creativitat, ens farem protagonistes del nostre avenir col·lectiu i donarem pas a un nou món obert a tota la societat; ens desmarcarem del joc establert i tancat en què vivim i obrirem nous horitzons fins ara inimaginables.
És allò d'atrevir-se a pensar.
Comentaris