En un món com el nostre que es mostra habitualment en sintonia amb els valors hegemònics i de pensament únic no és ja gaire normal la lectura comprensiva. És per això que convé més que mai repensar el fet de llegir des d'aquesta perspectiva crítica.
Dient que llegir és comprendre donem a la lectura un sentit diferent al que habitualment se'ns proposa i entrem a dialogar, des del silenci i la solitud interior, amb la pluralitat d'experiències, opcions, valors i afectes que ens ofereix la pluralitat de lo real. Podem prendre contacte des de les pàgines escrites amb la mateixa realitat del nostre entorn, amb les variades ideologies i cosmovisions que s'hi manifesten.
Comprendre implica d'entrada un trencament amb les idees, sentiments i trames que ens han configurat des dels nostres orígens biòtics i socioculturals i percebre mentalment alguna cosa diferent captant-ne el sentit i entenent-ho.
I si llegir ha de ser comprendre, ens caldrà desenrotllar prèviament a l'acte mateix de la lectura tota una colla de destreses mentals o processos cognitius, allò que habitualment es coneix per "alfabetització funcional", és a dir, la capacitat de comprendre el sentit d'un text escrit. Ho farem anticipant lo que dirà un escrit que volem llegir, aportant els nostres coneixements previs, fent una hipòtesi i verificant-la, elaborant inferències per comprendre aquelles coses que només s'hi suggereixen, construir un significat.
Aquesta lectura comprensiva no és una cosa senzilla, sinó que participa de la complexitat de qualsevol construcció sociocultural i històrica. Llegir no és un acte mecànic d'unir unes lletres o síl·labes amb unes altres, sinó que és crear significats nous i la forma simbòlica que ens obre a un diàleg amb la realitat i no només amb el text escrit. Comprendre és situar-se interiorment més enllà del text escrit per arribar a la mateixa entranya de les coses i de la pròpia realitat.
Comentaris