Globalització, des dels diccionaris vol dir sempre "estendre o estendre's alguna cosa a nivell mundial", però els mateixos diccionaris s'encarreguen de precisar que el concepte d'extensió es refereix especialment als fenòmens econòmics, socials, polítics, culturals, o bé a l'estil de relacions socials que configuren èticament una convivència urbana o comunitària.
El contingut real actual d'aquesta globalització el podríem definir com un capitalisme financer especulatiu, amb una conseqüència radical per als qui en són víctimes: la desvinculació definitiva d'una relació de treball, ja sigui industrial o de serveis. L'única cosa que es globalitza de veritat és la rendibilitat especulativa del diner. Per primera vegada a la història humana, i per una doctrina econòmica i política, un empresari o contractant és exonerat de responsabilitats socials i contractuals amb els seus treballadors. I és una decisió perfectament avalada pels Estats nacionals que admeten que sense motiu es traslladi una empresa a llocs que tinguin condicions més favorables per a les inversions de capital o del diner disponible, es redueixi dràsticament la nòmina de treballadors i se'ls jubili de manera involuntària; també queda admès el cessament total de l'activitat i la possible inversió de tot el capital que resulta del tancament en altres països.
La doctrina que fonamenta tot aquest procés i el justifica plenament és el monetarisme, un experiment xilè de l'època de Pinochet i que avui coneixem com a neoliberalisme: el nou catecisme que enriqueix els més rics i empobreix cada vegada més els països o grups més pobres. I, encara que queda oberta la possibilitat d'entendre la globalització com a una proposta d'integrar tothom en una situació de benestar, justícia social, solidaritat i igualtat, ara per ara no té res a veure amb lo que funciona que va en la direcció de convertir-se en un sistema tancat i únic que camina inexorablement cap al desordre i cap a l'entropia més negativa, cap a la mort tèrmica, cap a l'anulació de totes les diferències, cap a un nou ordre mundial que disciplina les societats per sotmetre-les a un únic patró sociocultural.
Però ens queda encara oberta la possibilitat d'obrir el sistema des de baix i se'ns presenta com a necessitat històrica i com a una extraordinària riquesa que ens pugui permetre compartir 'la preservació de la diversitat cultural'. Com diu T. Hirsch al seu llibre El final de la prehistòria. Un camí cap a la llibertat,: "Si la globalització és un projecte de les cúpules (...) el projecte dels pobles (en canvi) aspira a construir una nació humana universal en la que puguin conviure tots en una convergència de la diversitat multiètnica, multicultural i multiconfessional."
Una globalització des de baix, des de les bases socials, pot obrir els sistemes tancats i únics, cap a l'atzar, la indeterminació, la novetat i les sorpreses més imprevisibles. Cap a noves formes de vida.
Comentaris