La Realitat és autogestió, és a dir, que s'ha produït sempre des de dintre, des d'ella mateixa, des del seu propi nucli energètic. La seva presència a la història se'ns manifesta en el coneixement, en l'expressió i en la participació del propi do íntim a la Comunitat Històrica Actual. Per això, l'autogestió consisteix en posar a disposició de la llibertat dels altres la nostra pròpia llibertat i riquesa personal, ser una situació, un lloc de pas i un centre de la circularitat dels dons produïts a la Comunitat.
La vida sempre ha sigut autogestionària, sempre s'ha produït ella mateixa. L'Autogestió és la paraula que expressa i diu el poder intern i propi de la Realitat Comunitària.
En el temps, el Subjecte sempre està en l'avenir, va venint cap a presència. Realment això és projecte, utopia, possibilitat, encara no. Tots conjuntament som productors, partícips i objectivament solidaris del que hi ha, del que és aquí i ara, de les coses presents i de les absents, del que ja s'ha fet i del que encara és només possible.
El nucli de qualsevol forma de Poder Ideològic , a través de la Història, ha sigut i és l'apropiació dels èxits i dels aconseguiments materials de la Comunitat per part d'una minoria i la sanció punitiva de tot allò que no entra dintre del seu codi legitimador de la violència i el terror.
Viure aquí i ara és esperar, produir la presència i l'avenir segons un pla, tenir fe en el demà i, al mateix temps, estimar tot el que hi ha en el present. Només qui creu i accepta incondicionalment la producció total de la comunitat, pot parlar de propostes per a la seva transformació. Per ciència i tècnica hem aconseguit l'Estat social, existim com a membres de la Societat. D'entrada hem d'assumir la producció històrica del mal com a camí de realització de la llibertat humana.
L'origen i la veritat de tota la Realitat són els subjectes.
Comentaris