Una de les més significatives peculiaritats del ser humà és la necessitat de comunicar-se amb l'altre, amb algú que escolti i entengui la seva paraula o el seu silenci. I no sempre és possible trobar aquest algú, sovint ens trobem amb la impossibilitat de comunicació a la nostra societat: ningú no escolta.
Però cal que ens adonem de què fins i tot en aquesta situació d'incomunicació podem trobar la forma de comunicar-nos i de sortir d'aquest aïllament que ens gela la sang i ens mata d'inacció. Podem acceptar que en la nostra circumstància ningú no ens escolti, però hi ha un camí d'encontre amb l'altre d'extraordinària eficàcia: baixar al fons de la nostra memòria i descobrir que a la història hi ha personatge amb qui podem sintonitzar, pensar i sentir en comunió amb ells. Aquesta és una meravellosa experiència que tenim sempre a mà i a la nostra disposició. La història com a narració ens vincula amb la presència d'unes altres vides, des d'una tradició i també des d'una lectura pròpia, nova i transformable en companyia.
Això ens obre nous horitzons de comunicació i experiència. A través de textos escollits ens podem sentir sempre comunicats i sempre en relació amb altres.
Comentaris