Tu música, Mahler,
Es la de aquella frase tuya, última, de tu Segunda Sinfonía:
"No has nacido, Mahler, en vano.
No has vivido en vano.
Ni sufrido en vano".
Resucitarás, sin ser restituido a aqueste bajo y vil sentido.
Juan David García Bacca, Confesiones. Autobiografía íntima y exterior, Anthropos, 2000, p. 110
L'obra de Mahler, amb la seva estètica, com la mateixa investigació física dels científics actuals, ha obert al ser humà tot un panorama de creació inèdit fins ara. Això suposa un canvi radical de perspectiva en la manera de llegir la natura, els esdeveniments històrics, la cultura, i en la manera com es configura la nostra ment i la seva forma de visió de la realitat, és a dir, la seva cosmovisió o configuracions simbòliques i imaginàries.. Per aquests esdeveniments cognitius i estètics, el ser humà queda instal·lat en la indeterminació i incertesa de la seva llibertat. És des d'aquí que podem dir en veritat 'no has viscut en va'. I així, la creació passa a ser el sentit i la qualitat del ser humà. I tot això requereix també assumir la responsabilitat de la seva obra i la cura del seu entorn natural, dels béns culturals i del cosmos.
Es pot escoltar aquesta Segona Simfonia, clicant AQUÍ.
I si només en volem escoltar el seu quart moviment es pot clicar AQUÍ
Comentaris
Tot es mou entre dues cosmovisions radicalment oposades: la de necessitat i la d'atzar, la de Parmènides i la d'Heràclit per simplificar-ho. Des de Parmènides, la cosmovisió que s'ha imposat, tot està dominat pel principi de necessitat i del ser ja definit i definitiu, lligat amb el concepte de creaturalitat: som pures criatures i no podem fer res més que obeir i ser fidels al nostre creador i la nostra vida és vana.
El llenguatge musical expressa molt bé l'estructura de l'univers: tot obert a l'autodeterminació, estem en marxa cap a una altra cosa des de la llibertat i és tasca de cadascú. La creació ens ha de donar sentit, ser creadors i no pures criatures que no tenen res a fer. Des d'aquesta perspectiva el viure no és en va.