El tema de la llibertat és avui una qüestió mig amagada que no interessa tractar a quasi bé ningú tot i que es parla arreu i constantment de les llibertats; és potser el tema més negat de la nostra cultura actual.
No hauríem de confondre, doncs, la llibertat amb les llibertats que són reclamades arreu. La llibertat és una qüestió interior de la persona i no depèn ni està lligada a la voluntat d'uns poders exteriors que la puguin reprimir, reduir o anul·lar. La Llibertat en majúscula és una conquesta personal i una persona pot ser i mantenir-se lliure enmig de tota mena de repressions.
Podem dir que a la nostra època ens trobem al final de la norma com a horitzó únic que ens marca tots els camins a seguir o a abandonar en la vida. No cal demostrar-ho gaire i és fàcil adonar-se de que els grans invents de la nostra societat caduca han sigut el dret, la religió i la filosofia clàssica de Grècia: La norma, la normalitat, la linealitat, la seqüència causa-efecte, autoritat, jerarquia, essències, immutabilitat, un mon ja definit, definitiu i estable on només toca seguir normes i models. Un pensament que ho redueix tot a ser bons o dolents: a ser fidels o infidels i transgressors de les normatives vigents en tots els àmbits de la vida.
L'alternativa real a aquest pensament normatiu que tot ho abraça podria anomenar-se autogestió: Es tracta de començar a pensar en termes de PRODUCCIÓ DE REALITAT des d'un subjecte alliberat i autònom i ja no parlar més des de la norma sinó des del projecte i des de l'experiència pròpia. I això significa també pluralitat real i viscuda, reversibilitat de tot, múltiples llenguatges. Passar de les relacions normalitzades a unes relacions totalment obertes i amb expressions múltiples des de cadascun dels subjectes. Per anar per aquí el que importa no és el ser, el que ja som, sinó que el camí és precisament el no-ser, el tornar al punt zero des d'on vam iniciar a viure, arraconant tot el que s'ha rebut per naixement i anant a una vida pensada i realitzada per nosaltres i des de nosaltres mateixos. Desfer el que la història ens ha aportat i que només ens és vàlid com a punt d'arrencada. Buidar-nos de les incrustacions del passat per anticipar i començar a produir un món nou des de cadascú de nosaltres.
Tot això demana posar en funcionament la capacitat imaginativa i simbòlica que tenim, inventar valors, i entendre la vida com a aventura, com a viatge, com a pelegrinatge. Viatge de metamorfosi cap a un home nou, com el d'Ulisses a l'Odissea, que ja no és el mateix quan marxa que quan torna. Amb la idea també de laberint que ens ajuda a entendre la vida com a recerca, investigació, procés, pelegrinatge sempre obert sense vies ni carreteres que ens marquin el camí a seguir; que el camí es faci només caminant.
La llibertat i la creació de realitat són la més gran aventura i goig possibles de la persona humana.
Comentaris