Cada frase hauria de ser una aventura lluny del clixé i
dels mots gastats. O fer servir aquests tòpics, aquests gastaments, per
dir altres coses: sentiments inoïts, dolçors sentides, dolors vibrants,
sonoritats sensorials que escarrufin el lector, que el sorprenguin, que
l’enlluernin, que li omplin la boca de gusts, que l’amarin de serenitat
o que li facin espirejar calfreds per l’espinada.
[Biel Mesquida, Closcadelletra CCXC]
Reclam de nou llenguatge, de nou pensament, de novetat. D'aventura lluny del clixé i dels mots gastats.
Comentaris