Que pocs éssers humans han estat educats per posar una atenció variada i silenciosament total en tot allò que succeeix al seu voltant i a dins seu. L'atenció és la mare del geni.
[Novalis, Fragments: qüestions d'estètica, 14]
Realment no hi hem estat educats; per això la nostra atenció a qualsevol cosa que passa o ens passa o que se'ns diu és sempre molt parcial i dispersa: mig estem per la cosa però distrets al mig de moltes altres qüestions que s'hi posen pel mig i s'hi barregen. De fet anem per aquí quan ens adonem de que no sabem escoltar l'altre quan ens parla, no podem comprendre a fons el missatge d'un text quan llegim o quan mirem una producció cinematogràfica. I tampoc no sabem mirar a l'interior de nosaltres mateixos, les nostres sensacions, emocions, sentiments... davant un fet qualsevol. Estem dispersos i no ens concentrem en res de veritat.
Des d'aquí no podem ser més que persones mediocres. Perquè, com diu la citació de Novalis, "l'atenció és la mare del geni".
Encara hi som a temps per a auto-educar-nos en aquesta qüestió tinguem l'edat que tinguem, o hem fet tard definitivament per modificar-ho?
A qui em digui que he fet tard no me'l vull creure i treballaré per demostrar-me que és fals.
Comentaris