L'editorial del número 39 del Butlletí informatiu de Cop57, corresponent al segon semestre de 2020, planteja l'estat de l'economia en aquests moments de crisi pandèmica, etc. M'ha semblat oportú reproduir-ne els primers paràgrafs i el més significatiu de la resta:
Des de la primavera del 2020, la pandèmia de la COVID-19 ha trastocat les nostres vides de dalt a baix, deixant molta gent a la intempèrie. L'economia s'ha vist afectada de manera desigual, depenent del sector,. L'hostaleria, per exemple, ha vist disminuïda la seva activitat un 40%. En canvi les manufactures només van reduir un 4% l'activitat. Amb tot, el PIB va caure un 11% i l'atur es va situar per sobre del 16% a finals de l'any.
És cert que els ERTOS han evitat, de moment, que les xifres siguin molt pitjors, però igualment un gran nombre de treballadores temporals i amb els salaris més baixos han estat expulsades del mercat de treball. En momwnts de crisi la major part dels efectes negatius l'absorbeixen les feines on estan sobrerepresentades les capes més vulnerables de la societat. Així, les dades de desocupació s'eleven fins al 18% quan es refereix a les dones (comparat a un 14%dels homes) i fins al 40% quan es tracta de menors de 25 anys. En el cas de les persones migrants, el 2020 s'ha tancat amb un 37% més d'aturades que el 2019.
Ens han confinat a les llars sense pensar en les persones en situació de sense-llarisme. Fins i tot en el context actual, els mateixos mecanismes del sistema aguditzen el problema, de manera criminal. Més de 80 execucionsdiàries. I amb la previsió tèrbola que ve una onada de desnonaments quan acabi l'estat d'alarma, on comença un altre estat d'alarma: l'allau de desnonaments pendents.
De cada crisi se'n surt més desigual. I això no és culpa del virus. El sistema se sustenta i resisteix a costa de les més vulnerables.
L'altra cara del sistema: el nombre de milmilionaris augmenta un 30% el 2020. (...)
Si els préstecs no es retornen, qui n'assumira les pèrdues seran les finances públiques. Com sempre passa amb la banca convencional, se socialitzen les pèrdues i es privatitzen els guanys.
I en aquesta línia el balanç ´s l'habitual: la banca espanyola guanya 2.600 milions en interessos només pels préstecs avalats per l'Estat. Però, com es comportarà la banca especuladora quan desapareguin els avals públics? (...)
Des de Coop57 seguim convençudes, més que mai, que cal construir una economia per les persones, respectuosa amb l'entorn i que no deixi ningú enrere. Que cal dirigir l'estalvi popular cap al finançament de projectes que fomentin una altra manera de produir i consumir. Que desenvolupi un model econòmic i productiu pensat per a cobrir les necessitats de tothom.
Venen anys de lluita i resistència. De construcció i consolidació d'alternatives. Des de l'economia solidària hem de rumiar bé quina resposta volem donar i cap a on ens volem orientar. És imprescindible fer-ho des dels principis de la solidaritat, cooperació, intel·ligència col·lectiva i comunitat.
Comentaris