Em sembla especialment significatiu i recomanable l'escrit que ha publicat avui, 16 de març, Ramon Cotarelo al seu blog Palinuro amb el títol "Les llàgrimes del president".
En ressalto alguns trossos amb la proposta de que accediu a llegir-lo íntegre:
M'ha
cridat molt l'atenció l'enrenou provocat per la confessió del MHP Torra
que a les seves "hores greus", angoixat per a les dificultats,
deslleialtats i mala fe dels seus col·laboradors, es va lliurar al plor
en privat. Aquesta candidesa va ser rebuda amb ironies i sarcasmes de la
part dels analistes, comentaristes i tertulians dels corrals mediàtics.
Amb la suficiència habitual dels bocamolls sense escrúpols, els
opinadors dels mitjans van sentenciar que el president no serveix per a
la política per la seva feblesa i van curullar la seva originalitat amb
un "a la política es ven plorat de casa". Frisaven ja el carpetovetònic
"Manolete, si no sabes torear pa qué te metes".
Com
si plorar fos una vergonya, com si fos senyal de feblesa de caràcter,
una mostra del pitjor defecte a ulls del patriarcat (...)
És
un dogma bastit, com tots els dogmes, sobre la mentida i l'opressió i
l'estupidesa. Al llarg de la història els homes han plorat tant com les
dones. Els herois homèrics ploren, com ho fan molts guerrers cap a la
Walhalla, i els cavallers artúrics. Amadís de Gaula era conegut al seu
temps com "el plorós", Durandart, Roland, el Cid, Boabdil, Reinald,
Medoro, Hamlet, tots van vessar rius de llàgrimes. Tots els herois del
romanticisme nadaven a un mar de plors: Werther, Emili, el cavaller des
Grieux, Julien Sorel, Jean Valjean, tots ploraven com a ploraneres.
Els
homes no ploren? Per descomptat que sí. I fan bé. I només ploren, si no
que ploren precisament perquè són homes i no màquines i els més forts
de tots són els que ploren en públic o no els fa nosa confessar que ho
han fet en privat. Perquè la reacció davant d'aquesta confessió diu molt
més de l'auditori que de la persona afectada.(...) la confessió del MHP Torra no només
ha provocat l'abús, sinó també la burla i la crueltat per part dels
"opinadors" en nòmina dels diferents mitjans de comunicació. Una misèria
moral i un encanallament de la societat.
És
clar que els homes ploren, que el MHP Torra plora, perquè és un ésser
humà i un ésser humà fort precisament perquè plora quan té motius per
fer-ho.
|
|
Comentaris