Amb aquest mateix títol, el número 256 de Papers (publicació de Justícia i Pau), de desembre de 2020, va fer una 'reflexió de Cap d'Any' sobre la postpandèmia que va arribant.
Hi podem llegir a l'inici: Haurem après alguna cosa del temps que hem passat confinats? Aprofitem aquest moment per aturar-nos i revisar allò que hem viscut. Podem fer-ho recorrent als lemes que ens han acompanyat tots aquests mesos. Quan una expressió es fa popular és perquè amaga quelcom essencial de l’esperit del nostre temps. Buscar-hi el seu significat profund ens ha d’ajudar a rearmar-nos interiorment per poder viure l’any 2021 amb més serenor, lucidesa i compromís.
De manera resumida fem aquí un recorregut de tots i cada un d'aquests lemes que tracta l'escrit ressaltant-ne el que ens sembla més significatiu a cada un d'ells:
Lluitem contra el virus? El llenguatge de les guerres no és pas l'estratègia per abordar una pandèmia. Proposem a partir d'ara un llenguatge que giri al voltant de la vida, de l'atenció, de la presència i l'acompanyament, de la tendresa, el consol i la resiliència. Que convoqui a construir alternatives des de la comunitat i la cura.
Tot anirà bé? Hem d'abandonar l'optimisme acrític i les falses seguretats d'un sistema tecnològic, social, polític i econòmic insostenible, individualista i profundament injust. Tot anirà bé únicament si som capaços de carregar amb totes aquestes realitats (...)
Resistiré? La cançó del Dúo Dinámico s'escolava des d'alguna finestra... Resistiré vers què o qui? Vers el virus?. Vers les restriccions de la 'nova normalitat'? Vers el sistema? Vers la solitud i l'aïllament? Una resistència per 'inventar allò que encara no és però hauria de ser' , anant més enllà de la simple denúncia o la crítica emprenyada.
Queda't a casa? Aquesta estratègia de distància social no hauria de ser normalitzada, sinó vista com una profunda anomalia. Recuperem tan aviat com puguem els carrers.
Cuidem-nos? Partint d'aquesta petita llavor de revolució que amaga la frase, l'imperatiu esdevé un imperatiu polític que qüestiona a què dedico el meu temps, l'ús que faig dels meus diners, la meva propietat privada i les opcions polítiques que defenso. Així 'cuidem-nos' passa a convertir-se en una manera d'entendre la vida, en una manera de donar la vida.
Nova normalitat. Ens convoca al retorn a una situació estable, previsible, lliure d'incerteses. Alhora, adjectivar-la com a 'nova' ens adverteix que res no pot tornar a ser com abans. Si no hi ha un replantejament de fons, anomenar 'normalitat' una aproximació crematística, irresponsable envers la natura i perpetuadora de desigualtats obscenes entre els éssers humans és consagrar un cop més com a inevitable una situació insostenible i inhumana.
I ara què? El camí de la postpandèmia. Servirà aquesta crisi com a aprenentatge per a les futures crisis conseqüència de l'emergència climàtica? Arribarà la vacuna a les zones més empobrides? Revisarem finalment els sistemes sanitaris? Es mantindran polítiques econòmiques que ajudin els més perjudicats? Serà la VIDA en majúscules el centre de les decisions individuals i col·lectives futures?
De nosaltres depèn, en definitiva, que el camí de la postpandèmia sigui un camí de fraternitat.
Comentaris