De l'entrevista que va fer Josep Comajoan a Carlos Taibo el passat dia 8 de febrer poc després de la publicació del seu llibre Colapso. Capitalismo terminal, transición ecosocial, ecofascismo, que es pot llegir completa a Setembre. Publicació crítica, social i cultural, en volem ressaltar aquí el paràgraf que parla de la defensa del sector públic. Concretament diu això:
J.C.: També has dit durant aquesta pandèmia que no n’hi ha prou amb
defensar els serveis públics, sinó que aquesta defensa ha de contemplar
reclamar la seva autogestió i socialització plenes.
C.T.: És una proposta llibertària de sempre. No n’hi ha prou amb gestionar el
que és públic, s’ha d’autogestionar i socialitzar. Per remetre’m a
l’exemple de l’educació, l’educació pública avui és un instrument
fonamental d’entronització de la cultura de la competitivitat i la
productivitat. Allò públic per sí sol és garantia de molt poc, i en
aquestes condicions cal donar un pas més endavant. Recordo que fa uns
anys hi va haver mobilitzacions estudiantils i jo defensava aleshores un
ensenyament públic, universal, laic i de qualitat, però un dia mentre
recitava aquesta tirallonga vaig recordar que quan érem estudiants
universitaris criticàvem l’ensenyament públic perquè era un mecanisme
central de reproducció de la lògica del capital. I no anàvem equivocats.
El que ha passat és que anat reculant tant que de manera legítima hem
cavat una trinxera i hem sortit en defensa de l’ensenyament públic. Però
aquesta defensa s’ha d’adjectivar, si no ens estarem enganyant. Quin
sentit té defensar un sector públic que és dirigit per partits com el PP
o el PSOE? És simplement un sector públic al servei dels interessos del
capital.
(Els subratllats són nostres)
Comentaris