Hanan Midan és una amazic d'un vint anys que des de ben petita viu a Catalunya.
A l'entrevista que li va fer Alaaddine Azzouzi Rahmouni el passat 21 de gener 2021 i publicada poc després a Crític, exposa molt clarament com s'ha vist assetjada pel racisme especialment des de la seva etapa d'estudis a l'institut: Jo venia d’una ciutat petita i m’esperava tot això que es diu d’Occident, que és la terra de la llibertat i de la mentalitat oberta. L’últim que m’esperava era trobar-me tots els prejudicis que vaig patir. Quan vaig entrar a l’institut, vaig topar amb una realitat inesperada.
I com que, mirant de fer-hi front, ha hagut de comprovar anant i tornant que Si parlem de racisme com s’ha fet tradicionalment, el missatge no arriba. Fa anys i anys que els experts en parlen, i en denuncien les situacions, i no remouen consciències, ha buscat una manera pròpia de fer-hi front i ha anat utilitzant la xarxa social Tik Tak, un lloc per compartir vídeos curts entre els usuaris; ho va iniciar aportant-hi informacions diverses sobre temes culturals africans i ho ha anat derivant cap a l'humor i la ironia.
Tota l'entrevista ens connecta amb la irracionalitat i els tòpics que persegueixen les persones i els grups d'emigrants, i a més sembla que no es puguin combatre des de la racionalitat i l'esperit de concòrdia. Sobretot cal veure com, més enllà dels insults, hi ha molts tòpics que l'alimenten: El racisme va més enllà de l’insult. No cal que et diguin “mora de merda” perquè sigui racisme. Per exemple, hi ha mil tòpics: que si vius d’ajudes, que si treus la feina als espanyols… A sobre, és incoherent. Si et robo la feina, estic treballant; per tant, com he de viure de pagues de l’Estat? I, si tantes ajudes tinc, per què t’hauria de robar la feina?
Comentaris