El text que ha publicat recentment en Ramon Cotarelo al seu blog Palinuro amb el títol "El delicte de sedició és una invenció dels tirans" em sembla un text especialment aclaridor sobre la sedició i sobre l'ús que en fa l'estat amb les seves lleis per reprimir i impedir la llibertat de pensament i d'expressió dels ciutadans.
Per si no el podeu llegir íntegrament us en posaré alguns paràgrafs que poden d'alguna manera resumir el seu contingut:
El delicte de sedició és una pura invenció del poder polític. Cap Estat, cap govern del món accepta de gust el dret dels ciutadans a oposar-se-li i per això s'han inventat aquest delicte.
El dret dels ciutadans a pensar el que vulguin dels governants, (...) és un dret encastat a la llista de drets fonamentals; es diu llibertat de pensament i consciència i va ser reconegut oficialment molt abans de les pomposes declaracions "universals" de drets, com a llibertat de confessió religiosa al tractat de Westfalia de 1648. Amb el seu germà bessó, la llibertat d'expressió, constitueixen el pilar de tota societat civilitzada. És un dret encara més fonamental que els drets fonamentals perquè és el requisit indispensable sense el qual cap dels altres drets fonamentals no es pot exercir. I és un dret intangible (...).
El pensament és el fòrum íntim de les persones i ningú no pot legislar-lo. (...) La llibertat de pensament no és matèria de llei (és a dir, no es pot falsejar) ni a aquest món, com dret positiu, ni a l'altre, com a dret natural, diví o el que vostès vulguin.
(...) els governants "civilitzats" i fins i tot "progres" i "d'esquerres", assabentats que no es pot impedir, reconeixen generosament la llibertat de pensament. Però, diuen, cal regular la seva manifestació externa, la llibertat d'expressió sempre, per descomptat, en interès d'objectius molt més alts, nobles, com la seguretat de la Pàtria, la dignitat de les institucions, l'honorabilitat dels governants, els sentiments religiosos i bla, bla, bla.
Pretenen "regular", "moderar" la llibertat d'expressió per impedir que la llibertat de pensament es faci realitat, perquè de què serveix un pensament que no es pot materialitzar? I la llibertat d'expressió, com que és la materialització de la llibertat de pensament, és tan intangible com aquesta mateixa. Si la llibertat d'expressió no ho és sense restriccions, no és llibertat d'expressió, sinó tirania. (...)
És el cas de la farsa judicial de l'1-0 a Espanya, quan, a una causa general contra l'independentisme, unes persones han estat condemnades per un tribunal prevaricador per llurs idees polítiques; no pel que van fer, car el que van fer no comportava violència, sinó pel que van dir i pensar.(...) És la mateixa raó per la qual Marchena va negar el tercer grau als presos/es polítiques, perquè era "prematur". És a dir, perquè els presos no estan prou penedits per dins i no han canviat llurs pensaments per pensar el que al jutge Marchena li rota. Jutges prevaricadors i criminals que condemnen per raons de consciència i violen la llibertat de consciència.
Doncs, quan les "esquerres" espanyoles volen reformar el "delicte" de sedició, segueixen els passos de tots els tirans que han viscut al món: prohibir tot allò que no els agradi. I per fer-ho, volen reformar, però conserven, el "delicte" de sedició, per poder prohibir la llibertat d'expressió que els incomoda encara que sigui sense violència.
Comentaris