Ja dintre d'aquest novembre que demà expira, vam publicar una entrevista amb Ana María Oliva que porta com a títol "La gent no mor de Covid"; la podeu recuperar clicant sobre aquest mateix títol.
Poc després va tenir una primera resposta-comentari d'en Jep que es pot llegir a continuació del mateix text i que manifesta unes quantes reserves al contingut de l'entrevista.
Mentrestant hem mantingut alguna conversa amb un amic dedicat a fons a la recerca mèdica i ell finalment ha concretat les seves respostes a aquella entrevista i a algunes preguntes que li fèiem amb el següent missatge:
Hola Ramon,
disculpa el
retràs en respondre. Vaig bastant enfeinat.
No vull entrar en
cap discussió sobre tot això. Amb algunes coses hi estaria d'acord.
Però jo només vull opinar ara sobre la part "científica"
del tema que potser conec una mica més.
Tu saps que una
característica dels polítics és dir mitges veritats i barrejar-ho
amb mentides. Això fa que a les oïdes de l'audiència aquestes
mentides puguin semblar veritats... en aquest cas aquesta noia fa el
mateix. Diu alguna cosa que és certa, com per exemple que tenim una
microbiota (bacteris, virus, fongs) que conviuen amb nosaltres, i
llavors afirma que no podem emmalaltir per aquesta mateixa raó. I
això està molt lluny de ser veritat. És cert que tenim una
microbiota, milions de bacteris, fongs, i virus que viuen al nostre
cos, però també n’hi ha milions amb els que mai no estem en contacte o
només de manera esporàdica. Entre aquests, els microorganismes
(microbis) patògens que són els que ens causen les malalties
infeccioses. Es calcula que, "en condicions de salut", una
persona es pot "infectar" i patir una malaltia per uns 500
potencials patògens (en condicions de mala salut per molts més). I
per què és així?, doncs perquè d'entrada són microorganismes que
no conviuen amb nosaltres (i no hi hem estat en contacte), i en segon
lloc perquè tenen una virulència molt alta (una capacitat d’envair
el nostre cos i causar malaltia) que supera les primeres barreres de
defensa (el que es coneix com la Immunitat Innata) que no estan
preparades per a fer-hi front. Quan això passa, es posa en marxa un
sistema de defensa molt més potent (la Immunitat Adquirida) que
acaba controlant en la majoria dels casos la infecció, i el que és
més important, ens protegeix per a tota la vida perquè en queda una
"memòria immunitària", és a dir, un estat d’immunitat
que impedeix patir la malaltia per segona vegada.
Per tant,
normalment només patim una infecció per un patogen una vegada a la
vida (per exemple el xarampió, les galteres,...). Em diràs que això
no és cert perquè cada hivern patim la grip, o bé per exemple
tenim periòdicament infeccions per herpes als llavis (les típiques
panses). La resposta a això és la següent: en el cas de la grip es
produeixen mutacions periòdiques que fan que cada any apareguin
virus "nous" i per aquesta raó patim novament la grip. Cal
tenir en compte que a vegades la infecció amb el virus la grip dels
anys anteriors ha induït una resposta immunitària que ens protegeix
a mitges sobre aquest “nou” virus (perquè la mutació que s’ha
produït en aquest virus “nou” comporta pocs canvis i per tant és
semblant a l’anterior) i per això patim una grip menys greu o fins
i tot, a vegades ni ens adonem que la passem. Pel que fa a l'herpes
labial (les panses) es van repetint les infeccions perquè el virus
"s'amaga" dins de les neurones sensorials i de tant en tant
es reactiva fent novament la malaltia. Aquests dos mecanismes
d’infecció que t'he comentat (el dels virus de la grip i de
l’herpes labial) es coneixen com a mecanismes d'evasió de la
resposta del sistema immunitari. Molts microbis patògens (per no
dir tots) generen mecanismes d’evasió de la resposta immunitària,
com aquests o com d'altres molt més complexes que ara seria molt
llarg i complex d’explicar.
Anem al cas del virus Sars-Cov-2
que és el que causa la COVID-19. Aquest virus és de la família
dels coronavirus. Alguns membres d'aquesta família de virus causen
el refredat comú i gastroenteritis a la població mundial a vegades
de manera endèmica (les típiques passes, o els refredats de cada
hivern)... Existeixen diferents coronavirus però cap d'ells "és"
el virus Sars-Cov-2. Són parents. Això vol dir que en alguns casos,
potser haver patit el refredat causat per d'un parent proper, podria
ajudar a protegir algunes persones de patir la malaltia pel virus
Sars-Cov-2 (per exemple, potser els portadors asimptomàtics perquè
com en el cas de la grip hi hauria certes defenses prèvies que
ajudarien a protegir). Se sospita però no se sap amb certesa.
Però
el que està clar és que el virus Sars-Cov-2 és un virus "nou"
amb una alta capacitat de transmissió. Mai ningú, en tot el mon,
no s’havia infectat amb aquest virus. I sabem que per mala sort en
algunes persones és molt virulent. Es comencen a conèixer algunes
coses sobre el perquè d’aquesta virulència en algunes persones,
però encara en queden moltes per esbrinar.
Tema "conspiració a nivell mundial" que ha provocat aquesta epidèmia: sobre això t'he de dir que ningú no sap amb certesa d'on ha sortit aquest virus, però el que està clar és que molts patògens (i de fet els més virulents) tenen el seu origen sempre en animals i llavors fan el salt a l'home. Aquest tipus d’infeccions, que inicialment es troben en animals i llavors passen a l’home, es coneixen com a zoonosis. Per exemple: el virus de la grip cada any "muta" en porcs, aus,... i després passa a l'home; el virus de la SIDA, ídem... dels micos va passar als humans, el virus de l’Ebola... dels ratpenats passa a l'home, etc... En el cas del Sars-Cov-2 sembla ser que ha passat el mateix. Que això hagi sigut provocat ho veig difícil. En tot cas com a molt, uns científics que el podrien estar estudiant i se'ls hagués escapat de les mans... però per mí, el més raonable i versemblant és que hagi fet el salt espontani d'una espècie animal (pangolí, civeta, ratpenat ??) a l'espècie humana com passa en totes les zoonosis. Una altra cosa és que ara ho puguin aprofitar alguns per a fer-hi negoci, o per a esporuguir a la població, etc... i això sempre passa en tots els drames, desastres, i conflictes que pateix la humanitat. Però sobre tot això de la possible "conspiració a nivell mundial" fixa't en una cosa que per a mi desmunta tota aquesta teoria.... i és el fet que "els més negacionistes del virus, els que més rebutgen la seva virulència i fins i tot la seva presència, són precisament els que estant històricament més interessats en la manipulació i el domini del esser humà, és a dir l’extrema dreta". Crec que hem d'intentar ser el més racionals possible. Malgrat tot i per sort, cada cop la gent té més coneixement, i està molt més informada. Ja no és la ignorància d'abans, i la gent té més capacitat de contrastar les informacions que rep.
Una altra cosa que em comentes, el de la salut de cada persona davant d’una infecció. Sense entrar concretament en el cas del virus Sars-Cov-2, i per tant en general sobre les respostes contra microbis patògens, és evident i està clar que l’estat de salut previ i la capacitat del sistema immunitari a respondre, és fonamental per afrontar qualsevol infecció. Les persones amb malalties cròniques (diabetis, insuficiència renal, etc...) o que pateixen alguna immunodeficiència tenen més possibilitats de patir infeccions més complicades. L’edat també influeix... amb la vellesa, la capacitat de resposta del sistema immunitari està minvada. I sobre el que em comentes, també se sap que qualsevol estrès, sigui aquest emocional o físic, fa més difícil la resposta del sistema immunitari.
Per últim, et preocupa l’ús de la mascareta. Pensa que els cirurgians passen bastantes hores del dia i durant molts anys amb mascareta, i no els ha passat mai res per dur-la. I també altres col·lectius sanitaris en quiròfans, UCIs, personal en certes tasques de recerca,... Podria ser perjudicial si el seu ús fos permanent al llarg de tota vida, especialment durant la infància, ja que això impediria que el nostre sistema immunitari madurés adequadament. Probablement llavors la població patiria més malalties al·lèrgiques i autoimmunitàries. Però aquests no és el cas d’ara. Portem les mascaretes a estones, i per tant el seu efecte en el sentit que et comento és mínim o jo diria que nul. A més la majoria de nens petits (és a la infància quan el seu sistema immunitari està madurant) no porten mascareta. Per últim, crec que l’ús de mascaretes pot fins i tot arribar a ser beneficiós en alguns aspectes. Per exemple, aquest últim hivern austral no hi ha hagut epidèmia de grip als països del hemisferi sud. Per altra banda crec que, poc o molt, l’ús de mascaretes al carrer, ens pot ajudar a reduir la inhalació de micropartícules contaminants procedents del trànsit de vehicles. Jo penso que les mascaretes s’han d’utilitzar sempre que hi hagi gent al teu voltant que desconeixes o de qui no coneixes l'estat de salut, fins i tot a les terrasses de cafeteries, encara que el risc sigui més baix. Per últim, no he llegit cap informe o estudi científic que contradigui el que t’acabo de comentar.
Per tant, des del meu punt de vista, no ens hem de preocupar per l’ús de mascaretes. Ens hem de preocupar de no infectar-nos per aquest virus Sars-Cov-2, doncs les conseqüències en algunes persones poden arribar a ser fatals, i una d’aquestes persones podríem ser nosaltres o alguna persona propera.
Ja
em parlarem un altre dia. Et deixo que tinc feina per a
fer.
Salut,
joan
Li agraïm molt a en Joan aquesta magnífica exposició científica sobre uns temes tan candents. Segur que ens ajudarà a tots els qui ho llegim a tenir les idees molt més clares.
Comentaris