És el títol de l'editorial del número 38 del Butlletí informatiu de Coop57, que correspon al primer semestre de 2020. Us convido a llegir-lo tot clicant AQUÍ.
Ara em limito a seleccionar-ne alguns trossos que ja poden donar una idea bastant clara de tot el seu contingut:
El passat mes de març, sense que ningú fos capaç de calibrar correctament el que venia, tot es va capgirar. Carrers buits, comerços tancats, escoles desertes (...)
Un gran xoc sanitari, social i econòmic. Però també emocional i psicològic, que encara dura i les conseqüències del qual encara no hem pogut veure ni entendre.(...)
Moltes lliçons ens està deixant aquesta pandèmia (...)
La crisi actual és molt àmplia i profunda i altera la manera en què vivim i ens relacionem (...) ens recorda que el capitalisme comporta crisi permanent per molta gent. Aquest virus despulla les fragilitats del sistema i n'accentua els defectes (...) ... un sistema amb múltiples discriminacions de classe, gènere i raça que provoca que aquesta crisi sanitària no la visquem totes igual.
Però les monedes tenen dues cares, alhora de la duresa i la cruesa amb la qual s'ha patit el virus, durant el confinament els índex de contaminació van baixar dràsticament , els mars i els rius es purificaven i es tornaven a omplir de vida (...) La natura i el planeta van viure una primavera privilegiada recuperant, momentàniament, part del seu espai perdut i demostrant la seva força i capacitat de regeneració. No ens hauria de fer reflexionar profundament que quelcom tan dolent per l'espècie humana sigui tan bo pel planeta?
Des de l'economia social i solidària, la resposta ha estat amb les fòrmules que ens són pròpies: solidaritat, cooperació, esforç col·lectiu i comunitat. Una economia per la vida.
A partir d'ara tocarà reconstruir (...) sense repetir els vicis del passat (...) no podem tornar a la normalitat perquè la normalitat era el problema.
Hem de construir quelcom nou, diferent, posant la vida al centre i lluitant per no deixar ningú enrere.
Comentaris