A tall de resum han encapçalat l'escrit amb el següent text en cursives: Ni "Amèrica per als americans" ni "Espanya per als espanyols". El món és dels migrants. Tots ho som, ho hem estat o ho serem. Des de l'origen de l'home la Terra ha vist pelegrins i deambulacions en constant moviment. Europa l'ha format l'anar i venir de milions de persones i, de la mateixa manera que després de la guerra mundial el seu mapa assolat era recorregut per masses sense rumb i sense res, avui milers de famílies de refugiats que fugen de les guerres i busquen una vida digna criden a les seves portes. Les nostres.
El selecciono, doncs, alguns paràgrafs:
La migració està considerada com el gran problema polític del nostre temps. El món globalitzat ha trencat les costures de l'Estat, la figura sobre la qual s'havia construït el món des de la Pau de Westfàlia (1648), sense oblidar, d'altra banda, que aquesta globalització, lluny d'igualar, fomenta la desigualtat i la violència fins al punt d'obligar a les seves víctimes a fugir buscant refugi en països menys castigats o més pròspers.
(...)
L'avís que ens ve del passat convida a un parell de reflexions. En primer lloc, a prendre'ns seriosament la globalització. El món és dels éssers humans. Apropiar-se dels llocs fins al punt de defensar que només tenen dret a viure bé els nascuts aquí, els de la mateixa sang, és una cosa que no se sosté ja. Això va donar origen a el nacionalisme dels estats i és també la ideologia que, segons la mateixa Hanna Arendt, va convertir a Adolf Eichmann en un criminal. El crim més greu de l'hitlerisme va consistir en creure "que podien decidir amb qui cohabitar la terra", és a dir, que tenien dret a dir que aquesta terra, Alemanya, era seva, dels aris, i que els altres, encara que estiguessin allà, no eren titulars o nacionals. Que Arendt posés més èmfasi en l'apropiació de la terra que en l'assassinat a les cambres de gas, dóna idea del que està en joc en això dels refugiats. La història no passa pels nacionalismes sinó per la mundialització de la política. I això afecta els drets humans que posen als Estats per sobre dels drets que són propis de l'ésser humà pel fet de ser-ho i no de pertànyer a aquesta o a aquella tribu.
La segona reflexió es refereix a l'abast polític de la migració. Les migracions s'han convertit en un laboratori polític on estan apareixent les figures polítiques del futur. Les migracions són també en aquest sentit avantguardes prometedores. Estan, d'una banda, revolucionant les estructures polítiques ja que encarnen el transnacionalisme. El migrant és e-i in-migrant, és a dir, algú que no vol renunciar ni a el lloc de procedència ni a el d'acollida. Són l'anunci d'un tipus de cultura societària no lligada a un sol lloc, de noves formes d'entendre i practicar la ciutadania.
Comentaris