principi de l’estiu, m’ha deixat una tendresa lenta que obri les portes de
l’enyor.
Però no vull queixar-me, el pit-roig enllà de la mar aprendrà músiques
noves i me les cantarà quan torni al meu costat.
[Biel Mesquida, a "Closcadelletra (CCXXXII): Vinclaré les ombres dels mots"] TEXT COMPLET
Quan torni ja el pit-roig d'enllà del mar
assajant al meu costat nous cants malenconiosos,
veurem que ja no hi són ni el riure ni el somriure,
que tot parlant de morts s'ofeguen utopies,
que van regnant arreu les pors i mascaretes;
grisor d'Estat omnipresent que ens emmetzina i mata
com pare bondadós que desinfecta i salva.
Volent salvar, tant sí com no, la vida la perdem.
Protegits i segurs deixem escapar l'ànima.
Comentaris