Joan F. Mira és un gran traductor al català de diversos textos clàssics, i totes les seves traduccions tenen un gran valor literari, un gran rigor, i una frescor que ens facilita i enriqueix la lectura de tots aquests textos. Podem recordar, per exemple, com costava de llegir l'Odissea en la versió, per altra banda magnífica, de Carles Riba, i com ens ha acostat a aquesta obra meravellosa la traducció d'en Mira publicada l'any 2011. I ho podem aplicar, suposo, a la de la Divina Comèdia que encara tinc pendent de llegir.
Avui la meva atenció es centra en la seva traducció, publicada l'any 2004, dels Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, dels Fets dels Apòstols, de la Carta de Pau als romans i del Llibre de l'Apocalipsi. No pretén ser una versió més i té una condició que la fa totalment nova i diferent de totes les anteriors: és una versió "literària", i no doctrinal ni dogmàtica, una versió feta amb els mateixos criteris que el traductor hauria aplicat a la traducció de qualsevol text narratiu, teatral o poètic de la literatura clàssica. Les traduccions que teníem fins ara segueixen els criteris que sempre han guiat les versions dels "textos sagrats": transmetre la doctrina , ajustar-se a la tradició i al magisteri de l'Església.
A la introducció que hi fa el mateix traductor hi podem llegir entre altres coses: "Des del moment en què el text original és vist com a inspirat, sagrat, i portador d'un missatge teològic i ètic, la seua traducció ha tingut sempre com a objectiu central o únic la transmissió d'aquest missatge. Fins i tot l'exegesi moderna, els estudis bíblics i l'anàlisi lingüística són en realitat instruments per a arribar a aquest mateix objectiu: la concreció històrica i l'autenticitat de la doctrina, el rigor i l'exactitud com a fonament o justificació del dogma. No cal dir que, sota aquesta perspectiva, la qualitat literària o narrativa del text, i fins i tot el sentit general i 'comú' (no doctrinal o dogmàtic) del vocabulari, passen a segon terme o simplement no són presos en consideració. I el text --vist i traduït com a text sagrat, no com a producte literari-- difícilment arribarà al lector sense la càrrega afegida dels sentits que s'hi han acumulat amb el pas dels segles: el pes de la teologia, l'imaginari cristià, i el valor reductiu de moltes paraules i expressions en bona part condicionades per la versió llatina de la Vulgata.[...] Aquests llibres i escrits són percebuts pel públic i per la societat exactament com els presenten les Esglésies: com un conjunt de textos d'interès exclusivament religiós, com a matèria de lectures piadoses, com a tema de reflexió i d'estudi, com a element i aliment de la litúrgia o de la 'vida espiritual' dels fidels. I la conclusió és ben simple: ningú no llegeix els evangelis, o els viatges i les cartes de Pau, o un text tan fascinant com el llibre de l'Apocalipsi. Vull dir que ningú no els llegeix com a simple lectura d'una obra important, interessant, literària o històrica. I això és una desgràcia lamentable, perquè, especialment i en primer lloc, el conjunt dels quatre textos que porten els noms de Marc, Mateu, Lluc i Joan, formen simplement el 'llibre' més important de la història d'Europa: un llibre, o un conjunt de narracions, entre la realitat històrica, la crònica, la pura creació i la fantasia, que des del moment mateix de la seua redacció, fins als nostres dies, ha tingut un pes, una difusió, una influència i una penetració cultural i social com cap altre llibre imaginable de cap llengua o literatura europea. [...] Només per això, per a fer més fàcil i estimulant la lectura d'uns llibres de tan singular significat històric i cultural, ja pagaria la pena l'esforç d'una nova traducció. Però hi ha, a més a més, el propi valor literari dels textos, que són textos únics i originals: la 'forma evangeli' és una creació gairebé sense precedents --i sense continuació, si en parlem amb una mica de rigor--, com no té precedents ni equivalents, si més no en la tradició mediterrània i europea, un personatge com el seu protagonista. Una lectura d'aquestes narracions extraordinàries feta 'des de fora' (des de fora del dogma i de l'Església) pot ser encara més interessant i atractiva que feta des de dins: llegir els evangelis --i la resta--com a obra literària pot resultar més satisfactori que llegir-los com a text sagrat. I aquesta lectura és la que vol fer possible la meva versió. [...]
Com deia a l'inici aquesta versió va ser publicada l'any 2004, a càrrec de l'editorial Proa de Barcelona i porta el títol Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, amb els Fets dels Apòstols. la Carta de Pau als romans i el llibre de l'Apocalipsi, versió nova del grec per Joan F. Mira.
Comentaris