Avui m'ha colpit el Closcadelletra CCXV de Biel Mesquida: "L'única llum que compta: el detall infinit".
N'he seleccionat un trosset, a veure si a vosaltres també us inspira...
Em trob dins un lloc complex, indesxifrable i, precisament per això, en certa manera acollidor.
.
M’aventur en els territoris de la incertesa i em reconec en la insuficiència, en la fragilitat, en la imprecisió de les fronteres i dels valors, amb la recerca constant com energia impulsora.
Potser així la incertesa esdevindrà una forma de coneixement i a partir del despullament, de la feblesa i del dubte podrà il·luminar les profunditats misterioses del fet de viure.
Aparença afable, caràcter evanescent, reflexió crítica incessant, investigació obstinada de la dicció poètica justa, accent més interrogatiu que afirmatiu, més dubtós que definitori, dins aquestes atmosferes voldria treure ulls i créixer sense aturall.
Podeu anar al text complet clicant aquí
Seria interessant que en féssim comentaris.
Comentaris