Seguim l'estudi del llibre de JDGB, Invitación a filosofar según espíritu y letra de Antonio Machado, Anthropos, 1984, que té cinc parts: Teoria de l'home, Teoría del pensar i Ontologia Teologia i Humanisme.
Trencar amb el concepte substancialista de la realitat: només hi ha el que produïm. El gran invent és el món de les idees de Plató, però no passa res fins que això no es posa en acte. Cap creació humana no és superior a Plató. La realitat és sempre producte, quan realitzem veiem si és fals.
Els grecs, els medievals… ho són pel nivell de la seva tecnologia perquè el medi canvia per la tecnologia, però l’home no, l’home és encara prehistòria. La ciència implica un canvi de consciència però això no vol dir que es produeixi necessàriament aquest canvi de consciència: l’home només es canvia per un acte substantiu propi, les seves obres no el canvien. El no canvi simbòlic de l’home és destructiu.
On troba l’home les seves seguretats? Anem per la vida segons on tenim i si tenim les nostres seguretats. Normalment les seguretats radiquen en el compliment de normes ideals.
El camí de la confiança radical en la matèria. Tenint present que hi ha la possibilitat de negar les dades de la matèria. Tenir confiança en la base intrínseca de la matèria és creure que podem modificar aquesta base. Tenim capacitat de cognoscibilitat i de convertibilitat de la realitat.
Els sumands d’una suma sempre són disgregats i mai no ens porten a entendre un objecte que no és un total sinó un tot.
De la mar al percepto, del percepto al concepto, del concepto a la idea --¡Oh , la linda tarea!--, de la idea a la mar. ¡Y otra vez a empezar!
Percepte: ser per sensacions corporals. Dependència immediata del món físic. Presència immediata o la seva imatge. Un estat de ser, d'immediatesa.
Concepte: Sensació i percepció. Activitat de la ment del grec, el coneixement del ser natural. Entrem en la definició i l'abstracció. Prescindim dels sers concrets.
Idea: l'individu separat de tot. La negació de tot ens. Suprem aïllament.
Mar: acabem on hem començat. Estat d'indiferenciació.
.....................
El desig de ser 'quelcom' és un mal camí.
El desig de no ser res és indispensable per a l'estat de creació.
No podem recórrer a res ni a ningú per a justificar els propis actes.
Activitat científica com a definició de l'home.
Qui es pot plantejar el tema del caos, del no ser, del no-res? No tothom.
No tenim experiència d'aspirar a no-res.
No ens podem plantejar res que ens afecti a nosaltres mateixos.
El tema de la mort personal, de l'anorreament. Sempre parlem d'un camp de seguretat previ. No es pot esperar res de res, sinó tot d'un mateix. El subjecte existeix en l'autogestió i en el reconeixement, en l'encontre amb l'altre. El no-res ha de proposar-se com a horitzó.
Qui pot anomenar món al caos?
Déu no va fer res.L'univers té un límit: mai no pot singularitzar-se, mai no pot convertir-se en estat AQUEST i sempre serà QUALSEVOL. Amb el subjecte hi ha un salt. Només pot fer-ho qui tingui clara la idea de subjecte i s'assenti en ell mateix.
El NO allibera de la necessitat de ser. Alliberament d'obligacions. Del lligam al ser natural, a les condicions del naixement. El NO és la manera d'anomenar el NO-RES.
(setembre de 1985)
Comentaris