Seminari Juan David García Bacca, 1999: més anotacions
Parlem sempre del que ha de ser, no del que és. Tenim uns principis que diem que no tenim. La nostra cultura legitima unes formes de pensar i d'actual, i el que és oficial actua també en la meva privacitat: sempre tenim una referència oficial. En la modernitat aquestes legitimitats són diverses, abans no era així, només hi havia heretgies i variacions d'una mateixa cultura.
La legitimitat prohibeix exposar i exposar-te a tu mateix que tu ets l'únic punt de referència. Quan parlem solem parlar del que és legítim i tenim prohibit pensar en auto-construir la nostra experiència.
L'única cosa realment objectiva és la nostra subjectivitat.
En el fons les nostres democràcies no són plurals: no tenen prevista l'autodeterminació i té èxit el que ja estava previst; ens hem cosificat i estem previstos. Comprem el que ja existeix sense admetre la subjectivitat. És difícil arrancar de la nostra carn el principi únic.
L'escriptura s'inventa per a fixar les coses, per comptabilitzar-les, per definir-les i per dir a qui pertanyen. Som de la cultura del llibre, no som moderns, i les coses ja són definides una vegada per sempre. Cal treure'ns el llibre de sobre. A partir d'aquí no pot existir la subjectivitat, tot i que aquesta existeix a la mateixa Bíblia i tot és una paradoxa. Els discursos són ambigus i reactius, tendim a parlar segons ens toca i no tal com sentim que són les coses.
La nostra tasca important és la de donar significat a la vida i les narracions són l'única cosa que ens expliquen. Ha de començar un nou tipus de narracions o una nova interpretació de les narracions. Cal explicar què significa la vida.
L'individu neix a Grècia i també en la cultura budista. Procés de buit, d'individuació. I ara s'estan recuperant certes experiències búdiques que coincideixen en l'experiència del buit.
Veure què val de la vida en una narració. La vida sol ser per a l'èxit, per a la possessió de terres i la destresa es per a això. Cap a l'èxit individual. El significat de l'existència és aconseguir els béns que es desitgen. La figura referent és el pare.
Veure on és la subjectivitat en els relats bíblics i la presència d'aquests relats en la literatura. Anar descobrint l'estructura del relat i com s'encarna en la vida, els elements del relat.
La creació, al Gènesi, la història de Cain i Abel (odi fratern), Josep (venda d'un innocent), Abraham com a fundador d'un poble, Abraham amb Isaac i Déu, mort i resurrecció de Jesús, Apocalipsi i fi dels temps... A la Biblia hi trobem la travessia del temps que modifica el relat.
I en algun auto sacramental de Calderón hi trobem la presència de la Bíblia al món modern.
El mite de l'origen al Gènesi. El mite serveix per explicar el que no té resposta.A semblança d'un constructor, repartit en una setmana i amb el descans inclòs. Per mitjà d'ordres sobiranes i eficaces. I l'home, a imatge i semblança del creador, té el domini de tot.
Comentaris