Programa del Seminari Juan David García Bacca de l'any 1999
El tema del subjecte i les seves subjectivitats --produccions i referències de sentit-- suposen una autodefinició dinàmica, històricament construïda en el procés de l'evolució del cosmos i la vivència de generacions culturals des de les quals ens situem en el cosmos, en la societat, en la cultura i enfront dels altres.
Prendre consciència del tema de les subjectivitats requereix la possibilitat d'entendre la fragilitat del subjecte i la seva consistència quan es vincula a una comunitat de sentit.
Subjectivitats vol dir, abans que res, xarxa, teixit, ordit, trama, cooperació, comunitat com a projecte en el que ens reconeixem i mútuament ens fem recíprocs. Som per la mirada respectiva de l'altre. Subjectivitats=comunitats, projectes auto-poiètics.
Índex temàtic
- Quin és el problema? Posicions possibles del subjecte significativament simbòliques
- Relacions temàtiques:
a) Subjectivitat i modernitat: crisi del projecte emancipador de la Il·lustració, pluralitat i heterogeneïtat de visions
b) Subjectivitat i història. Subjectivitat i el mal
c)Subjectivitat i llenguatge: Per què ens expressem sempre per mitjà de símbols i imatges? Llenguatge i sentiments
d) Subjectivitat com a mirall o visió de les realitats
e) Subjectivitat i fragilitat o labilitat: la impossibilitat d'una substantivitat definitiva. El procés històric del naixement és un caminar des de indignitat històrica i formal fins a la dignitat de l'auto-referència personal
El ser humà no comença a construir-se al paradís, sinó en l'expulsió d'aquest paradís, en la seva sortida, en l'exili, com a realitat nòmada i descentrada. El pecat original no és res més que l'estat d'indignitat, és a dir, ser i sentir-se cosa, depenent de tot. La qualitat de l'humà s'inicia sempre en un procés d'alliberament que s'orienta cap a la creació de llibertat mitjançant l'auto-organització simbòlica i material, l'auto-producció i auto-poiesi: auto-produir-se simbòlicament i material amb i per els altres. El subjecte sempre és comunitat.
3. Fonts de coneixement i experiència de subjectivitats
a) Tota la producció social : el conjunt històric de les formes culturals
b) L'art, la literatura, la música el disseny i la narrativitat
c) Productes privilegiats:
Narracions populars, mites llegendes i contes
L'Odissea, Ulisses
La Bíblia
El Quixot
Tragèdies gregues
Tota l'obra de Shakespeare
Les grans obres de la literatura contemporània: Ulisses, Cien años de soledad, Rayuela, Libro del desasosiego de Bernardo Soares, El hacedor...
4. Tota subjectivitat és un constructe històric i social: la figura d'una mínima comunitat, una trinitat simbòlica. Conceptes clau que configuren la seva expressió històrica
5. El cosmos i la producció social del cos, com a petjades cognitives i culturals de la presència en ell de les subjectivitats. Els sabers de la subjectivitat i del pneuma
Conclusió: El subjecte i la realitat com a misteri ocult de les entranyes del pas del temps. La producció social de les històries és un camí de revelació lenta, sempre in fieri. Quatre imatges simbolitzen l'estructura, activitat i sentit de les subjectivitats: la trinitat, la flama, la llum-energia, el laberint. Per l'acció del coneixement tot es fa petjada i invenció.
Comentaris