Heidegger: el paradigma que és el Führer, la norma de la realitat; tant és que sigui ell com que sigui Jesucrist, és l'essència de les religions, dels partits... Només un déu pot salvar-nos. La determinació social determina el pensament de Heidegger. Ortega: l'home necessita una nova revelació, que es senti com a una realitat diferent.
***
La gran idea perversa és la de l'univers ja definit com a horitzó nostre. De coses ja fetes. És un No a la persona perquè aquesta suposa anorreament i tenim por de perdre la realitat ja definida que creiem que som.
***
Diu María Zambrano que es pensa perquè la vida necessita la paraula. (Veure autobiografia a Revista Anthropos, 70-71). El fracàs pertany a la mateixa estructura de la vida humana. Tenir paraula és tenir distància i la realitat mai no està en aquesta distància, per això és fracàs d'arribar a la realitat. Fracàs, doncs, en positiu, que parla de la manera de ser del subjecte que té paraula. Aquesta distància es pot dir transcendència, però en un sentit diferent del de l'analítica existència de Heidegger. Una persona mai no té en acte el seu ser persona: sempre hi ha una distància i per tant un relatiu fracàs. La vida humana és glòria i fracàs, pertany a la seva estructura. El ser humà amb la paraula persegueix la transparència.
***
Comentaris