Recollim aquí algunes anotacions sobre el plantejament global d'uns cursos que van programar alguns professors de Murcia sobre aquest tema als anys vuitanta del segle passat..
No hi ha una gran crisi sinó moltes petites crisis. Crisis en relació amb les arrels.
Crisi de la Il·lustració i de la Revolució francesa: d'aquí arranca la modernitat. S'obre una antropologia del ciutadà que transforma la imatge de l'home: abolició del súbdit, abolició de l'absolutisme. Diu María Zambrano que aquesta abolició no és tal i que de fet queda viu, però és a un altre nivell.
Aquí neixen les constitucions modernes, amb la Constitució de l'any I, el 1793.
La metamorfosi de la Il·lustració té múltiples formes que van donant les diferents revolucions. S'obre un gran interrogant: què ha passat des d'aquella primera constitució? Ha fracassat la igualtat dels ciutadans?
Emergència de l'idealisme.
Alteració dels processos iconogràfics a la França revolucionària. Es modifica l'estètica.
Crisi i estabilització del món burgès. 1840. 1871.
Fracàs de l'antropologia filosòfica i entrada a l'antropologia empírica anglesa: els sentits, anàlisi de les dades que donen els sentits... Neix com a ciència.
Emergència d'un camp civil. El món burgès havia nascut al segle XIII i culmina als segles XVIII-XIX. Neix el ciutadà convivint conflictivament amb el que hi ha establert. Hi ha uns axiomes teòrics establerts des de dalt que incideixen en la vida i fan el camí invers a través de l'empiria. Camp del món civil.
Institucionalització de la llibertat.
Crisis de l'estètica sistemàtica i normativa, del cànon estètic. La normativa era singular, ara hi ha les avanguardes, en plural.
Emergència del discurs sociològic: neix la necessitat de fer una sociologia.
Cal veure la relació de tot això amb els ideals nacionalistes.
Crisi i revolució: la cultura europea d'entreguerres
És fonamental per entendre el que passa ara.
Escola de Frankfurt: Walter Benjamin: la noció de temps-història en relació amb la teoria de la revolució en l'emergència del nazisme. Crisi del concepte de mímesi en T. Adorno.
El pensament polític a la república de Weismar: l'excepcionalitat i la normalitat democràtica. Quan un país crea estats d'excepció: com es justifica l'excepcionalitat.
La crítica que fa la sociologia weberiana és un discurs filosòfic tradicional.
Crisi i actualitat. Reconstrucció de la teoria del poder-estat a partir de 1968. Del poder com a dominació dels altres. Conversió del ciutadà en súbdit a les democràcies formals.. Microfísica del poder. Poder exercit en les microestructures (Foucault).
La crisi epistemològica de l'antropologia empírica: Portat a l'extrem Hume margina el pensament. Cal tornar a uns principis que governin la vida de l'home. Però, qui els ha de fer?
La societat sense homes, la crisi del subjecte en Luhmann. La societat creada pel sistema, no per el diàleg entre els homes. La teoria és per a analitzar la societat; de fet la gent vol reciprocitat.
Crisi de la democràcia.
Post-avantguarda i crisi de l'art a partir de 1968, any de referència perquè es perden una colla d'innocències.
Les paradoxes de la racionalitat.
L'escriptura i el llenguatge filosòfic: Derrida.
Desconstrucció i política (Derrida)
El problema del judici polític. (Veure la revista Daymon)
Hi ha una gran recerca d'un espai i d'un temps virginal, d'un buit on col·locar-nos i al que donéssim nom nosaltres mateixos. Nous temes, nova metodologia, nova forma d'expressió. Per Derrida, estudiar trencant referències, els textos en ells mateixos. La filosofia és un acte creatiu, com un acte literari.
L'objectiu que busquem és reconèixer el caràcter plural de la crisi de la modernitat. Ja no hi ha representacions universals vàlides.
Impossibilitat de partir de zero com pretenia Kant.
Diversitat i pluralitat de tot: no més veritats úniques que no pertanyen al món modern. No podem descobrir l'origen. La modernitat pretenia tenir la clau de tot, a.
Ara cal parlar de pluralitat de crisis. I, quan hi ha crisi? Quan les representacions col·lectives perden legitimitat i continuen existint. Tensió entre conductes que segueixen les representacions col·lectives i les que no.
El treball es pot situar en quatre períodes:
- De la Revolució francesa fins al Congrés de Viena
- 1848-1871
- 1914-1933
- 1968-actualitat
Comentaris