Anotacions d'inici del curs 1985-1986
Pensar i conèixer
El pensar és tancat, és 'carreró sense sortida', és definitori.
Conèixer és buscar la porta al camp, trencar la tanca i entrar a camp obert. CAMP i CAMINANT són metàfores de conegut i coneixedor, enfront de pensament i de pensar. Conèixer és activitat i suposa consciència de carreró sense sortida i voluntat de camp. Camí, caminant= mètode, coneixedor.
Hi ha dues classes de camins:
- Camins que queden fets i definitius, que fixen la ruta (carretera) i el caminant aquí és accidental, no pinta res. Camins fets per a mecanismes motors. Rutina. Mètode axiomàtic. Així, qui va inventar una demostració va conèixer, però qui la usa només pensa. El coneixement científic es sedimenta en pensament.
- Camins que no encaminen a una meta determinada, camins de petjades, d'esteles. Que s'usen com a béns fungibles o combustibles.
Pels camins definits el passat ens porta a un present i un futur sense novetat. Però si en comptes de parlar de passat parlem de pretèrit, volem significar que aquest camí és només una estela que ens dóna pistes en un camp obert de possibilitats
Trencar amb el concepte substancialista de la realitat: només hi ha el que produïm.
El gran invent és el món de les idees de Plató, però no passa res fins que això no es posa en acte. Cap creació humana no és superior a Plató. La realitat és sempre producte, és quan realitzem que veiem si era falsa o vertadera una idea.
Els grecs, els medievals... ho són pel nivell de la seva tecnologia perquè el medi canvia per la tecnologia, però l'home no, l'home és encara prehistòria. La ciència implica un canvi de consciència però això no vol dir que es produeixi necessàriament aquest canvi de consciència: l'home només es canvia per un acte substantiu propi, les seves obres no el canvien. El no canvi simbòlic de l'home és destructiu.
On troba l'home les seves seguretats? Anem per la vida segons on tenim i si tenim les nostres seguretats. Normalment les seguretats radiquen en el compliment de normes ideals ja establertes i definides.
El camí de la confiança radical en la matèria. Tenint present que hi ha la possibilitat de negar les dades de la matèria. Tenir confiança en la base intrínseca de la matèria és creure que podem modificar aquesta base. Tenim capacitat de cognoscibilitat i de convertibilitat de la realitat.
Els sumands d'una suma sempre són disgregats i mai no ens porten a entendre un objecte que no és un total sinó un tot.
Comentaris