«Hom va sentir la necessitat d’escriure per replantejar-se les
coses, per fugir de la vida quotidiana, mentre la complexitat (l’oculta
complexitat de les coses) i les paradoxes esdevenien obsoletes,
empipadores, si no sospitoses. S’esfondrava el projecte d’una societat
millor (ara es tracta més aviat de fer-se ric com més aviat millor),
mentre la poesia es devaluava fins a esdevenir insignificant.»
«Llegir poesia és anar contra corrent. És a dir, que és morta i és
viva. És la disposició paradoxal de la poesia que li dóna sentit, perquè
sense contrasentit i sense desvergonyiment, la poesia seria com un
sermó religiós o un discurs polític o un sospir petit-burgès. Són les
paradoxes les que li atorguen validesa.»
[Joseba Sarrionandia, a És morta la poesia?]
Comentaris