CITACIONS

  Citacions, incitacions, concitacions
 
 
 
Els bells camins es multipliquen on creieu que s'acaba la carretera. (J.V. Foix)
 
                                                                        ***
 
Hay una esperanza que nada espera, que se alimenta de su propia incertidumbre: la esperanza creadora; la que extrae del vacío, de la adversidad, de la oposición, su propia fuerza sin por eso oponerse a nada, sin embalarse en ninguna clase de guerra. Es la esperanza que crea suspendida sobre la realidad sin desconocerla, la que hace surgir la realidad aún no habida, la palabra no dicha: la esperanza reveladora. (María Zambrano)
 
***

El vell totalitarisme es recolzava en un partit únic omnipresent i omniscient. El nou totalitarisme es recolza en tècniques informàtiques omnipresents i omniscients. (Piulada recent d'Edgar Morin) 


***

Ja no hi ha aquella moderació natural que limitava els desigs a la seva simple satisfacció; ara és senyal d'incultura i misèria acontentar-se amb tenir lo suficient.  (Sèneca, Cartes  a Lucili)

***
 
Mucho importa
que en la vida mala y corta 
que llevamos
libres o siervos seamos.
[Antonio Machado]
 
***  
 
La medicina ha avençat tant últimament, que ja tots estem malalts.
[Aldous Huxley]

 
***
 
 
La rebel·lia i la protesta ja són obsoletes. Ja només ens valen la creativitat i les propostes alternatives.
[Lema de la revista Desde abajo]
 
 
       ***

Recursos vitales: vivenciales 
A la Vida, al Vivir, se le ha definido de muchas maneras --lógicas, ontológicas, históricas... Preteriéndolas, por no exigirlo el plan de esta obra, caracterizaremos a la Vida desarrollando una frase, clásica ya, de Henri Bergson. 

La Vida, el Vivir, es surtidor, provee de agua, la lanza hacia arriba, en chorro. La Vida es algo así cual surtidor de novedades: provee al hombre de novedades, y a la vez las lanza hacia arriba, hacia lo transcendente.

 Ampliémoslo: la Vida, el Vivir (que es su acto, su actividad), es:

 ACORDE VITAL:

surtidor de novedades / surtidor de espontaneidades / surtidor de originalidades / surtidor de transcendentalidades.

  El Lector no solamente ha de "leerlas" , sino "percibir" en sí mismo el sentido, el matiz de cada una; y "tomar conciencia" de que le irrumpen y rompen el decurso uniforme, manso, monótono, de la vida y vivir cotidiano, diario, vulgar, banal. Y afectan y surgen, irrumpen, brotan, en todos los órdenes: político, religioso, moral, económico, social, estético... de su vida, de su vivir.

 Y "admírese, sorpréndase ", de estar siendo tal y tanto "surtidor" él mismo, en sí mismo, consigo mismo, a solas de todos. Tome conciencia de su transcendencia.

 [Juan David García Bacca, Sobre virtudes y vicios, pp. 31-32]

 ***
 
 
Cerc sens falta una gramàtica que conjugui un refinament extrem i una llibertat desenfrenada, una inventiva fresca i un humor a gavadals.
[Biel Mesquida, Closcadelletra, CCXCIV]
 
  ***

"Sagacitat genial és l'ús sagaç de la sagacitat"
[Novalis, a Framents: Qüestions d'estètica, 5]
 
  ***

 
 «L’important és l’ús de la filosofia del digital per a la transformació democràtica. L’Internet és una estructura en xarxa descentralitzada, que es pot traslladar a la governança. La idea de governar mitjançant una xarxa descentralitzada amb un lideratge distribuït és genial: tan genial com la invenció de la impremta.»
[Simona Levi a l'entrevista de la revista L'Avenç, 472, octubre 2020]
 
  ***
 
 
Des de jove m'havia fixat que cap diari no explica mai amb fidelitat com succeeixen les coses, Però a Espanya vaig veure, per primera vegada, notícies de premsa que no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que s'hi suposa en una mentida habitual. Vaig veure com s'informava sobre grans batalles quan tot just s'havia produït una batussa, i silenci absolut quan havien caigut centenars d'homes. Vaig veure que es qualificava de covards i traïdors a soldats que havien combatut amb valentia, mentre es tenia per herois de victòries inexistents a altres que no havien vist disparar un fusell en sa vida; i, a Londres, vaig veure diaris que repetien aquestes mentides i intel·lectuals entusiastes que articulaven superestructures sentimentals sobre esdeveniments que mai no havien tingut lloc. En realitat vaig veure que la història s'estava escrivint no des del punt de vista del que havia passat, sinó des del punt de vista del que havia d'haver ocorregut segons les diferents "línies de partit".
[George Orwell, "Records de a guerra d'Espanya"]
 
  ***
 
Després de dècades treballant i estudiant fora d’Europa, he après que hem menystingut i desaprofitat moltíssimes experiències de resistència i d’emancipació no europees. Hem d’aprendre des del Sud i amb el Sud. No sobre el Sud. Hem d’aprendre amb els sabers que s’han anat construint en els espais de resistència al capitalisme, al colonialisme i a l’heteropatriarcat. Els grups socials que pateixen les discriminacions, els cossos racialitzats, vulnerabilitzats, sexualitzats, són els que més coneixement han generat contra el sistema. Caminant de la mà de les comunitats colonitzades i explotades del Sud, podem començar a produir un altre coneixement més ric que il·lumini les ombres de les epistemologies del Nord. Nosaltres no en sabem tant perquè hem viscut en un món eurocèntric pensat i dissenyat per i en benefici dels homes blancs europeus i que transmet la història dels vencedors, no la dels vençuts. Hem de repensar críticament la perspectiva occidentalista. La majoria dels sistemes de coneixement occidentals són sistemes de desconeixement. Si sempre mires la realitat amb unes mateixes ulleres, et permetran veure unes coses concretes, però no et deixaran o et dificultaran veure’n d’altres. Hi ha un desaprofitament enorme dels sabers i coneixements dels pobles indígenes de l’Amèrica Llatina, dels africans o dels asiàtics… i de les dones.
[Boaventura de Sousa Santos, a l'entrevista publicada a Crític, 19/08/2020]
 
  ***
 
 
-- ¿Por qué razón la cosmología filosófica no se ha desarrollado desde Galileo, Kant y Whitehead?
--  Por una razón sencilla, dicha brevemente. Por ignorancia afectada de teólogos y filósofos, a partir de Galileo, Descartes, Leibniz, Kant y ahora doblemente afectada, ante la cosmología --proveniente de (su) cosmogonía-- de Einstein, Eddington, Lemaître, Bondi...
  Lo sinceramente creído --no había algo diverso en qué creer con dignidad mental, sentimental y científica--, lo de Elohim, "El Dioses" creó en seis días hábiles, todo, "cielo, tierra... hombre", pasó a ser comodidad mental y sentimental en sencillos creyentes y llegó a ser --y es aún-- comodonería teológica y filosófica, en los actuales.
La cosmología filosófica --tal como se usa, enseña e imprime por bac o no bac--no se ha desarrollado, ni se deja sincera y valientemente que se desarrolle, "por intereses creados", "por comodidad mental y sentimental" y "por comodonería filosófica y teológica".
Fuera de rarísimas excepciones, que cual lo de Sodoma y Gomorra, no llegan a diez justos que nos salven del diluvio de comodones mentales.
[Juan David García Bacca] 
 
   ***
  
Anarquisme: Nom que es dona al principi o teoria de la vida i a la conducta que concep una societat sense govern; una societat en la qual l'harmonia s'aconsegueix no per la submissió a la llei ni per l'obediència a l'autoritat sinó mitjançant acords lliures entre els diferents grups territorials i professionals, constituïts lliurement per a la producció i el consum i també per a la satisfacció de la infinita varietat de necessitats i aspiracions d'un ser civilitzat.
[Piotr Kropotkin, Encyclopedia Britannica]
 
  ***


[...] L'Estat ja no s'anomenarà monarquia, es dirà república, però no deixarà de ser Estat, és dir una tutela oficialment i regularment establerta per una minoria d'homes competents, d'homes de geni o de talent, virtuosos, per vigilar i per dirigir la conducta d'aquest gran incorregible i nen terrible: el poble. Els professors de l'escola i els funcionaris de l'Estat s'anomenaran republicans; però no seran menys tutors, pastors, i el poble continuarà sent allò que ha sigut eternament fins aquí: un ramat. Atenció, doncs, amb els esquiladors, perquè on hi ha un ramat hi haurà necessàriament també esquiladors, i aprofitats del ramat.
[Mijail Bakunin]
 
  ***


Què és el cervell humà , sinó un palimpsest immens i natural? [...] Innombrables capes d'idees, imatges i sentiments han anat caient successivament al teu cervell, amb la suavitat de la llum. Semblava que cada una d'aquestes capes soterrava l'anterior. Però, realment cap d'elles no ha desaparegut.
[Baudelaire]
 
  ***


Considero la investigació com un viatge a l'inconegut, una capbussada al mirall de la imaginació; per tant no puc assegurar on porten les meves experiències actuals ni què pensaré jo mateix d'aquí a uns anys. De moment continuaré forçant els mitjans habituals de percepció per descobrir nous espais de sensibilitat.
[Joan Brossa]
 
 ***


Que la filosofía... deje de ser coto, dominio de propiedad privada de filósofos, y pase a ser dominio común de literarios, músicos, poetas, matemáticos, físicos y técnicos, quienes puedan ayudar a los filósofos de profesión y vocación a solventar... problemas, cuestiones, teorías filosóficas, sacándolas... de la fase mágica: ideas, fórmulas, gestos mágicos, a la fase de palestra, campo de experimentación, mundo de aventura, malaventura o bienaventura.
[Juan David García Bacca]


Comentaris